Resultats de la cerca

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

Interpretada sovint a les corts europees dels segles XVII i XVIII, un dels seus antecedents podria haver estat l’alba Cantades i amb l’acompanyament d’un instrument melòdic i percussió per exemple amb dolçaina i tabal, com al País Valencià, les albades són molt populars als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol L’equivalent castellà és l' alborada , i el francès, l' aubade Ravel, per a la seva Alborada del gracioso dins Miroirs , podria haver-se basat en aquest model popular

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

El camp, els mites, el folklore, tractats de manera filosoficogrotesca, constitueixen els seus temes predilectes En poesia, cal esmentar Prorocy już odchodzą ‘Ja se'n van els profetes’, 1956, Psalmy ‘Salms’, 1956 i Nowe psalmy ‘Nous salms’, 1958 Les seves novelles analitzen l’enfrontament del camperol tradicional amb la cultura urbana D’elles cal recordar Takie większe wesele ‘Aquest casament més gran’, 1966, A jak królem a jak katem będziesz ‘Quan siguis rei, quan siguis botxí’, 1968, Prorok ‘El profeta’, 1977 i Wniebogłosy ‘A grans crits’, 1981

Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat

Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850

En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco 1928-38 s’exilià a l’Argentina Conreà el relat, amb volums com El guahjú 1938 i El pozo 1947 i la novella Hombres, mujeres y fantoches 1930, Mario Pereda 1939 i les més importants La babosa 1952, on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga 1964, Los exiliados 1966 i Los herederos 1976

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973

Diputat el 1791, féu causa comuna amb els girondins i arribà a ésser condemnat a mort En teatre assolí un gran èxit amb Les Templiers 1805 Però és conegut sobretot pel seu Choix des poésies originales des Troubadours 1816-21, sis volums, que contribuí fortament a restituir a la llengua d’oc la seva dignitat El primer volum del Choix és una Grammaire de la langue romane , llengua que serví, segons l’autor, d’intermediària entre el llatí vulgar i les llengües que en deriven