Resultats de la cerca

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Autor d’obres crítiques sobre fets contemporanis, es feu famós amb Der Stellvertreter ‘El vicari’, 1963, peça teatral on és qüestionada l’actitud del papa Pius XII davant l’Holocaust Altres peces seves són Soldaten ‘Soldats’, 1967, sobre els bombardeigs de les ciutats alemanyes, Guerrillas 1970, utòpic i crític amb els EUA les comèdies Die Hebamme ‘La llevadora’, 1971 i Lysistrate und die Nato ‘Lisistrata i l’OTAN’, 1973 Peces posteriors són Juristen ‘Juristes’, 1979, Ärztinnen ‘Metgesses’, 1980 i Unbefleckte Empfängnis ‘Immaculada concepció’, 1988 Ha escrit també assaigs, com Krieg und…

Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…

Fill de l’emperador Yoshihito  i regent des del 1921 Permeté la política agressiva del govern Tōjō , que menà el Japó a la Segona Guerra Mundial El 1945 el general MacArthur es mostrà partidari de la permanència de l’emperador, que hagué d’acceptar, però, una monarquia constitucional Perdé el caràcter de divinitat que havia ostentat fins aleshores, i el títol reial esdevingué simplement representatiu Fou succeït pel seu fill Akihito

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas i el 1998 el…

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973, Economic…

Emigrà el 1933 a Txecoslovàquia i després als EUA, on es naturalitzà i treballà com a periodista El 1952, a causa del seu procomunisme, s’hagué d’establir a la RD Alemanya 1953 Allí, la seva actitud crítica en determinà l’exclusió de la Unió d’Escriptors i la prohibició de gran part de la seva obra De les seves novelles moltes escrites en anglès cal esmentar Hostages 1942, The Crusaders 1948, The Lenz Papers 1963, novella històrica d’intencionalitat contemporània, tècnica també utilitzada a Lasalle 1969 i Schmähschrift ‘Invectiva’, 1970 Altres novelles seves són Collin 1979, Ahasver 1981 i…

Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general 1692 lluità a Hongria i al Rin arribà a Barcelona 1695 amb tropes aliades de l’Imperi 2000 homes Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme 1697 proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat 10 d’agost Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat 1698 lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or Fou destituït per Felip V el 1701 per…

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat

Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68