Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del…

La capella de Sant Medir, ara convertida en santuari, es troba a l’antiga vall de Gausac o de Sant Medir, als vessants de la serra de Collserola, al sud del terme municipal Existia ja el 1046 i consta que l’any 1084 fou dotada pels monjos de Sant Cugat, els quals n’exercien la senyoria La dependència del temple de Sant Medir del cenobi santcugatenc és ratificada per una escriptura de confirmació de béns atorgada a la dita comunitat pel papa Calixt II l’any 1120, en la qual, entre les nombroses propietats i esglésies que posseïa, se cita la de “S Emeterii” Es desconeix el moment històric en…

L’antic lloc de Filella, situat a llevant de Bellcaire d’Urgell, té el seu origen en una almúnia fortificada d’origen islàmic La primera referència es troba el 1091, com a límit del terme de la torre de Bellcaire La repoblació i la construcció del castell i domini, com també el del veí indret d’Avingozar , foren encomanats pel comte Ermengol IV a Arnau d’Almenara El 24 de març de 1120 el cedí en feu a Berenguer de Filella, nebot de Ramon Arnau Berenguer de Filella deixà en testament el castell i l’alou de Filella 1186 al seu fill, Berenguer d’Almenara Versemblantment fou d’aquesta nissaga l’…

Aquesta església es trobava dins del terme del castell d’Albarells, en el lloc de Porquerisses Inicialment degué tenir la condició de sufragània o de simple capella, durant un temps tingué funcions parroquials, però les tornà a perdre posteriorment El terme d’Albarells és documentat per primera vegada l’any 986 en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i com a afrontació del castell de Clariana apareix la Guardiola d’Albarells El lloc de Porquerisses és documentat l’any 1211, quan uns béns eren situats en el comtat de Manresa, en el terme de…

El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué ésser…

Situació Porta de l’església que s’obre a l’extrem de ponent del mur de tramuntana, formada per dues arquivoltes d’arc de mig punt ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és situada a la part alta del poble de Pasiòls, a la riba dreta del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hom no té cap referència històrica sobre aquesta església a l’edat mitjana L’indret és conegut, així mateix, molt tardanament L’any 1208 és documentada la força de Pasiòls, que Rixovenda de…

Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de…

Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del…

El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent estat repudiada…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix…