Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a Madrid, prestà serveis a la Delegación Nacional de Provincias 1958-64 Fou cap del Gabinete Técnico de la Vicesecretaría General del Movimiento i director del Gabinete Jurídico de la Delegación Nacional de Juventudes Posteriorment esdevingué secretari general de Televisión Española i, més tard, director de la primera cadena de l’emissora Nomenat governador civil de Segòvia 1968, després fou director general de Radiodifusión y Televisión 1969-73 Al març del 1975 ocupà la vicesecretaria general del Movimiento i, al desembre següent, la secretaria general Designat president…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica  1926 Ben…

Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona De jove estigué a Sardenya al servei reial 1354, i prengué part en la guerra de Castella Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut 1363 Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona 1368 i 1370 i a les de Montsó 1388 Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya 1361 i fou castellà de Perpinyà Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts 1363 Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris 1370, des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort…

Llicenciat en dret 1998 per la Universitat Pompeu Fabra UPF, on posteriorment cursà un màster en Dret Urbanístic i de l’Edificació El 2006 s’incorporà al bufet Vallbé com a responsable de l’àrea de dret civil Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1998, inicià la trajectòria política com a regidor de l’Ajuntament de Gurb, Osona 1999-2015 Ha estat cap de gabinet de les conselleries d’Educació 2003-06 i de Cultura 2006-08, secretari general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat i president de l’Agència Catalana de Notícies 2008-11 en els governs tripartits PSC-ERC-ICV És…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran  1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya  Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de…

Graduat el 1958 a la Universitat de Pennsilvània, posteriorment es doctorà en enginyeria i electrònica de l‘estat sòlid a la de Princeton A mitjan anys seixanta s‘incorporà als laboratoris de la Radio Corporation of America RCA, on desenvolupà tècniques de visualització electrònica mitjançant la manipulació de cristalls líquids Aquesta tecnologia LCD  fou adoptada a partir dels anys setanta fins a imposar-se en tota mena d‘aparells electrònics El 1970 abandonà la RCA i fins el 1998 treballà per a la secretaria d'estat de defensa, on fou director de l‘agència per al desenvolupament de…

Situada damunt un altiplà a 2 350 m sobre el nivell de la mar, té un clima benigne temperatura mitjana anual 16,7°C Mercat agrícola blat, oli, ordi, fruita, amb indústries derivades destilleries de cervesa, conserves vegetals també hi ha indústries químiques, de vidre i porcellana El ferrocarril l’uneix amb el port de Messewa Massaua a la mar Roja i amb Akordat cap a l’interior Té aeroport Universitat Antiga ciutat d’Abissínia, des del 1880 esdevingué quarter general de Ras Aula, nomenat virrei per l’emperador Joan IV Pràcticament, no tingué importància fins que fou ocupada pels…

Fou comandant del pailebot “San Antonio” Aquest vaixell donà suport a l’expedició terrestre de Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia sortí de la badia de San Lucas Baixa Califòrnia Sud, Mèxic el 15 de febrer de 1769 en direcció a San Diego, on arribà l’11 d’abril El 31 de març de 1770 el “San Antonio” arribà al port de Monterey, un dels principals objectius de l’esmentada expedició Retornà a la Baixa Califòrnia i el gener de 1774 fou nomenat, a San Blas, comandant de la fragata “Santiago”, la qual, mesos després, aconseguí ancorar al port de Monterey El juny del mateix any salpà…