Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
fiscorn
Música
Instrument aeròfon de metall, soprano de la família dels bugles o saxhorns.
És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada, i per aquesta raó produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes acostuma a ésser afinat en si bemoll contralt o en do baríton És un instrument típicament de banda i als Països Catalans és un dels emprats en la cobla
evolvent

Les corbes C són les evovlents de S
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba S
, cadascuna de les corbes ortogonals a les tangents de S
.
Si C és una envolvent de S , S és l'evoluta C Donada la corba S , hom pot generar una evolvent tot fixant una tangent a S en un punt de tangència A , limitant-ne la seva longitud a i anant-la enrotllant a la corba, de manera que el punt extrem B determina una evolvent Les diferents longituds a determinen les diferents evolvents
lloca
Avicultura
Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
La inclinació de fer-ho és un factor hereditari dominant i, tot i que era considerada avantatjosa quan encara es practicava la incubació natural, actualment, a causa de la industrialització de l’avicultura, és considerada com un defecte Les races pesants, com la de Dorking, la de Faverolles i la de Sussex, hi tenen més tendència que les lleugeres, com la de Leghorn i la de Bresse
Carles Pellicer i Rouvière
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia
Lleó III
Cristianisme
Papa (795-816).
Agredit pels seus enemics romans, es refugià prop del duc de Spoleto i a Paderborn Saxònia, des d’on tornà a Roma, amb l’ajut de Carlemany Coronà aquest emperador d’Occident 800 i li confià el paper de protector i defensor de l’Església i del papat Malgrat tot, es mantingué independent a nivell doctrinal La seva festa se celebra l’11 de juny
Selim I
Història
Soldà otomà (1512-20).
Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
midraix
Judaisme
Comentari homilètic de la Bíblia, verset per verset.
Inclou normes de conducta adaptades a la vida diària N'hi ha de tres formes la halakà, ensenyament de tipus jurídic o ritual, fonamentat sempre en el Pentateuc la haggadà, que comenta el text bíblic o la història sagrada, valent-se fins i tot de llegendes, de paràboles, de poemes, etc i el pesĕt , que actualitza les escriptures profètiques mostrant-ne el compliment en fets històrics
József Nemes Lampérth
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa