Resultats de la cerca

Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions Kilimanjaro Carles Benpar, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IGardela FOTOGRAFIA Núria Roldós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salva Ferrer MUNTATGE Domi Parra, Víctor Vidal MÚSICA Àlex Solana SO Licio Marcos de Oliveira, Leonardo Soave INTERPRETACIÓ Núria Prims Gabi, Zack Qureshi Jalil, Txell Sust Raquel, Teresa Gimpera la mare, Olalla Moreno Clara, Mònica Van Campen Mai, Xavier Graset Fede, Carlos Orellana Guillermo, Carlota Soldevila l’àvia ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 27102000 PREMIS Montpeller 2000 millors interpretacions…

Vida Nascut a les Filipines i fill de pares bascos, al final de la dècada del 1960 es traslladà amb la seva família a Barcelona Inicià els estudis de solfeig i harmonia de manera autodidàctica i amplià els seus coneixements a l’Aula de Música Moderna de Barcelona Al final de la dècada del 1980 s’introduí en el món de la composició per a l’audiovisual fent sintonies per a espots i per a la televisió, com la música de la sèrie L’oblit del passat 1994, TVC Feu el salt a la gran pantalla amb els curts To Blow One’s Brains Out 1993, Manuel Balaguer i Ancien Régime 1994, David Betsebé…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

Vida S’inicià com a fotògraf i s’interessà pel cinema gràcies a Enric Sabater Durant la dècada del 1950 rodà documentals i cintes de fantasia en 8 mm, i es feu soci de la Secció de Cinema Amateur de l’AFC Debutà amb Artesanía 1958, que rebé un premi i feu reportatges sobre paisatges espanyols o sobre la fabricació de la ceràmica, que també obtingueren guardons El 1968 s’installà a Saint Lambert Mont-real, el Canadà, amb la idea de professionalitzar-se en el cinema Treballà al laboratori de l’Associació d’Indústries de la Pantalla i s’especialitzà en el tractament del negatiu El 1973 creà la…

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…

S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961  I fidanzati 1963  E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…

Filla de l’actriu Maggie Baird i el guionista i músic Patrick O’Connell, rebé l’educació bàsica a casa, d’acord amb una metodologia d’aprenentatge d’enfocament artístic S’incorporà a una coral infantil de Los Angeles i, a través de la plataforma digital YouTube, es formà de manera autodidàctica en guitarra i piano Amb només onze anys ja començà a compondre cançons, i el 2016 saltà a la fama amb la interpretació d’ Ocean Eyes , una peça escrita pel seu germà Finneas O’Connell i el seu grup de música Dos anys més tard, publicà les seves primeres cançons al disc EP extended play Don’t Smile at…

Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades tròfiques i els efectes sobre…

Filla d’emigrants noruecs, el seu pare fou un destacat estudiós de l’emigració noruega als Estats Units Durant la joventut passà llargues temporades a Noruega, i es diplomà en arts a Bergen De tornada als Estats Units, es graduà en història al St Olaf College de Minnesota 1977 El 1978 anà a Nova York, on prosseguí la formació literària, mentre es guanyava la vida amb feines diverses Publicà també els primers poemes 1981, reunits el 1983 en el volum Reading to You , i el 1986 es doctorà en literatura anglesa per la Universitat de Columbia Casada amb l’escriptor Paul Auster  1987, i dedicada…