Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Carcí
Territori de la Guiena, Occitània, a la vora oriental del Massís Central, que comprèn els departaments francesos de l’Òlt i part del de Tarn i Garona.
L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitat en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al segle X es convertí en…
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg…
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
reconeixement
Història del dret
A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc, en feu.
protectorat
Dret internacional
Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors.
Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat especial —no existeix un dret comú— que determina les diverses competències La forma normal de l' estat protegit suposa només la intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els protectorats colonials , on les ingerències atenyen la mateixa política interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica internacional Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat, pràcticament ha desaparegut amb la descolonització
Martorell
El pont del Diable de Martorell, damunt el Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba dreta del Llobregat en el lloc de confluència amb l’Anoia, riu que travessa pel mig el seu territori.
Situació i presentació Al nord-est limita per un petit sector, per sobre de la colònia de Can Bros, amb el terme d’Abrera a llevant, el curs del Llobregat fa de divisòria amb el de Castellbisbal del Vallès Occidental que, en un sector, arriba fins al costat mateix del nucli de població S’hi ha format un barri, el de la Costa Blanca, en el terme de Castellbisbal, però estretament relacionat amb Martorell Riu avall, passat el congost, el municipi limita al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al S-SW amb Castellví de Rosanes, a migdia de l’Anoia A ponent i al NW Martorell confronta amb Sant…
blocatge
Dret internacional
Operació per la qual les forces navals, i eventualment les aèries i les terrestres, d’un estat intercepten les comunicacions amb el territori d’un altre estat..
Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèllic o pacífic Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèllic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat belligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat En el cas de trencament del blocatge bèllic, el país…
plebiscit
Dret internacional
Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a nou cap d’estat…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…
plebiscit
Política
Dret constitucional
Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per a obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona.
Començat a usar per la Revolució Francesa, posteriorment ha estat emprat sovint pels règims totalitaris Es diferencia del referèndum pel fet que la consulta no es refereix al text articulat d’una norma jurídica