Resultats de la cerca

Fou fundada a Barcelona el 1969 —entre d’altres per  Antoni Sàbat , que també la dirigí 1971-84— com a societat anònima i amb unes funcions administratives que fins llavors havien anat a càrrec de l’ Orfeó Català S’ocupà del funcionament de la sala de concerts del Palau de la Música i de serveis complementaris El seu objectiu principal era la promoció i difusió de tota classe d’activitats musicals, tant pel seu compte com per compte d’altri Entre les iniciatives que portà a terme destaquen alguns cicles de concerts i la publicació de la Guia Musical Del 1974 al…

Iniciada el 1864 al collegi màxim de Tortosa, fou traslladada —amb les facultats de Teologia i Filosofia— successivament a Barcelona-Sarrià 1915 i a Sant Cugat del Vallès 1949 Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris L’any 2003 constituïen el seu fons uns 380 000 volums uns 21 000 anteriors als XIX, 42 incunables, 532 manuscrits, entre els quals destaca un important fons hebreu procedent de Tortosa, 42 lligalls, 1 127 llibres rars i especialment valuosos, a més…

A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges , constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella 1271, administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges més tard arribaren els caps de…

La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…

És situat entre les repúbliques del Perú i Bolívia, a l’altiplà andí, a 3812 m Té una llargada màxima de 200 km i una amplada de 70 km La profunditat màxima és de 280 m i la superfície de 8300 km 2 , dimensions que el converteixen en el segon llac més gran de l’Amèrica del Sud, després del Maracaibo AlS, les penínsules de Copacabana i Taraco divideixen el llac en dues parts És alimentat per diversos rius Coata, Ilave, Ramis i Suches Té un emissari, el riu Desaguadero, que va a parar al llac Poopó Les illes més importants són la de Titicaca i la de…

Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop als XV i convertida en…

S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat alS pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del…

És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap alS amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1…

La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, alS per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la…

El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…