Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Societat de Nacions
Organisme internacional, la creació del qual s’acordà en la conferència de pau de París, el 28 d’abril de 1919.
L’acta constitucional, anomenada pacte, s’incorporà al tractat de Versalles, que entrà en vigor el 10 de gener de 1920 La seva finalitat fou el manteniment de la pau mitjançant la solució pacífica dels conflictes i el desenvolupament de les relacions internacionals Malgrat ésser propugnada pel president Wilson punt catorzè del seu missatge del 1918, els EUA, en no ratificar el tractat de Versalles, no arribaren a formar-ne part Integrada inicialment per 41 estats, el 1925 s’hi incorporà Alemanya, i el 1934, amb l’admissió de l’URSS, arribà a tenir 59 estats membres Els seus òrgans bàsics eren…
Schola Cantorum
Música
Centre musical fundat a París el 1894 per Charles Bordes, A.Guilmant i V.d’Indy (que en fou director des del 1909).
Destinat a l’ensenyament del cant litúrgic i de la música religiosa, incorporà aviat la música profana en el seu programa i es convertí en una escola superior de música El 1905 obrí una filial a Montpeller Publicà La Tribune de Saint Gervais , que influí notablement a Catalunya
Organització Internacional de la Vinya i el Vi

El director general de l’OIV, Pau Roca, obre la conferència "Vi, medi ambient i societat" (novembre de 2019)
Enologia
Organisme internacional amb seu a París, creat el 2001, dedicat especialment a la informació, la investigació tècnica i l’experimentació enològiques.
També treballa per a la uniformització de les legislacions dels diversos països vitícoles, a fi d’aconseguir una política racional mundial de la viticultura Actualment reuneix 47 estats membres i és la successora de l’Office International de la Vigne et du Vin creat el 1924
Sèvres
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, a l’Illa de França, França, al SW de París i prop del riu.
Seu de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures i del Centre Internacional d’Estudis Pedagògics És famosa per les seves ceràmiques i porcellanes El 1920 hi fou signat el tractat de Sèvres
Neuilly-sur-Seine
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França, situada a l’àrea metropolitana de París i a la vora del Sena.
Zona residencial Hi ha indústries farmacèutica i de perfumeria
Sebastian Lee
Música
Violoncel·lista alemany.
Deixeble de JN Prell, entre el 1837 i el 1868 actuà com a solista a l’orquestra de l’Òpera de París A més, a partir del 1831, feu gires per Alemanya i França Publicà un mètode per a l’estudi del violoncel, i compongué diferents peces per a aquest instrument -estudis i peces de concert-, la majoria oblidades Es retirà a Hamburg el 1868, any en què abandonà les seves obligacions professionals a París per dedicar-se a la docència i a la composició
Isabelle Nef
Música
Clavecinista suïssa.
Estudià piano amb Marie Panthès al Conservatori de Ginebra i amb Isidor Philipp al Conservatori de París Al mateix temps fou alumna de Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A París conegué Wanda Landowska, amb qui estudià clavicèmbal i de la qual fou una de les alumnes predilectes Desenvolupà una carrera de solista i oferí concerts a Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i Europa Fou la primera professora de clavicèmbal del Conservatori de Ginebra 1936 GF Malipiero i F Martin li dedicaren algunes obres
Eduard Ragasol i Sarrà
Cinematografia
Empresari.
Vida Advocat i membre d’Acció Catalana Republicana ACR, fou diputat a Corts i sotssecretari de Justícia de la Generalitat, al costat de Pere Bosch i Gimpera S’exilià a París, on el 1945 edità llibres en català El 1947 s’installà a Mèxic i feu de representant de productores i distribuïdores de films francesos, i també d’altres companyies Administrador gerent del cine Prado de la capital mexicana, promocionà el cinema europeu, en particular el francès També fou president gerent del cine París
Hotteterre
Música
Família francesa de constructors d’instruments (vent-fusta), intèrprets i compositors que tingueren influència els ss XVII i XVIII.
Foren molt importants en l’evolució dels instruments de fusta, especialment de l’oboè, la flauta i el fagot El membre més destacable de la família és Jacques Hotteterre París 1674 — París 1763 el qual fou compositor, professor, intèrpret flauta i fagot i constructor d’instruments El seus llibres Principes de la flûte traversière 1707 L’art de préluder sur la flûte traversière 1719 són una font d’informació molt valuosa sobre l’articulació, l’ornamentació i la improvisació de la música francesa de l’època
Bonaventura Petit
Música
Compositor.
Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon