Resultats de la cerca

Conegut com Navarro II , debutà al primer equip blaugrana la temporada 1946-47 Alternà les posicions de lateral, migcampista i davanter L’any 1950 passà al Centre d’Esports Sabadell i, de forma immediata, al Real Madrid, on jugà 5 partits la temporada 1950-51 Després jugà al Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1952-53, a l’Osasuna, i retornà al FC Barcelona la temporada 1954-55, que jugà preferentment a l’Espanya Industrial i al Club Deportiu Comtal, quan aquest jugà a primera la temporada 1956-57 Després d’un breu pas pel Terrassa, jugà al Girona 1958-59, al Nàstic de Tarragona 1960-61,…

Format a l’Sferic Terrassa, club amb el qual debutà a primera divisió a disset anys, també jugà a l’Artextil i l’Arrahona de Sabadell, al CP Calafell, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1964, i tornà a l’Sferic, on es retirà el 1974 com a jugador entrenador Inicià la seva carrera com a tècnic al Calafell 1974-76, i passà al Noia 1976-82, amb el qual fou subcampió de Lliga 1981 El 1982 deixà les banquetes a causa d’un infart i, un cop recuperat, tornà al Noia 1984-86 Dirigí l’HC Piera 1987-90 i, quan ja havia fitxat pel Reus Deportiu, tornà a tenir…

Fou fundada el 1959 dins la secció d’Educación y Descanso, fet que podia facilitar l’organització de curses en un circuit urbà L’any 1963 passà a formar part de la Reial Federació Motociclista Espanyola RFME i organitzà diverses curses puntuables per al Campionat d’Espanya de motocròs, al circuit de la Muntanyeta Al final del 1972 adquirí el Circuit dels Arcs, que s’estrenà el 1973 amb una cursa de motocròs del Campionat estatal de 250 cc Organitzà catorze proves d’aquest Campionat d’Espanya, des del 1968 fins als anys vuitanta, aprofitant l’empenta d’un campió com Toni Gorgot, i…

Practicà nombrosos esports Jugà a hoquei sobre patins amb el Club Patí Voltregà i l’Inriva, equip filial del club de Sant Hipòlit, fou campió d’Espanya d’esquí nàutic i pilot de rallis Com a dirigent, formà part de la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol 1975-89 i presidí la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic 1973-78 i la Federació Internacional d’aquest esport 1983-91 També dirigí la Federació Internacional de Patinatge 1990-2004 i durant el seu mandat l’hoquei sobre patins fou esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, el 2004, la Federació Catalana…

S’inicià l’any 1997 en el Club Ciclista Medina Posteriorment fou membre del Club Ciclista Bon Pastor 2000-02, de la Unió Ciclista l’Hospitalet 2003-06 i del Catalunya Track Cycling Team des del 2006 Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat per equips 2005-09 El 2006 començà a competir en l’àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món i guanyà el Campionat d’Hivern de velocitat de Bordeus Guanyà la West Indies vs The World Cycling Series, a Trinitat i Tobago 2007, el Gran Premi d’Edimburg 2008, el Trofeu Ciutat de Barcelona de velocitat 2008, la prova d’eliminació…

Organitzat pel Reial Aeroclub de Lleida, el seu precedent fou el concurs internacional celebrat l’any 1930 En l’edició del 1950, hi prengueren part avionetes dels aeroclubs de Logronyo, Saragossa, Sabadell i Reus La segona edició tingué lloc el 1955, i hi participaren avionetes procedents de Sabadell, Osca, Saragossa, Reus, Suquets, Tarba i Sent Gironç S’hi realitzaren exhibicions de vol d’avions militars, avionetes i velers, i s’hi organitzaren diversos concursos Josep Gorina guanyà la prova de velocitat i Joan Vilarrubís, la de regularitat Hi assistiren uns 10000 espectadors Posteriorment…

Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la…

Fou professor a les universitats de Minnesota, Michigan i Chicago La seva filosofia segueix la línia pragmàtica de William James, i el seu mètode instrumentalisme lògic i teoria de la recerca és una aplicació de la metodologia científica al camp filosòfic La convicció que l’experiència condiciona qualsevol pensament és present en les seves aportacions sobre lògica Studies in Logical Theory , 1903 Logic The Theory of Inquiry , 1938 i en els seus tractats sobre moral i psicologia social Ethics , 1908, obra escrita en collaboració amb HTufts Human Nature and Conduct , 1922 i Problems of Men ,…

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-…

Amb la família es traslladà de ben petit a Barcelona Jugava sense careta de protecció La temporada 1952-53 fitxà pel FC Barcelona i, posteriorment, jugà amb el Creu Roja de Barcelona 1953-56, el RCD Espanyol 1956-60, l’Igualada HC 1960-63, el CP Vilanova 1963-66, el CH Mataró 1966-69 i el FEMSA de Madrid 1969-71, equip que també entrenà Guanyà quatre Campionats d’Espanya 1953, 1957, 1964, 1967 i quatre de Catalunya 1958, 1964, 1966, 1968, una Lliga de divisió d’honor 1968 i una altra de primera divisió 1970 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món 1955, 1964 i d’…