Resultats de la cerca
Es mostren 20566 resultats
Josep Miret i Soler
Ràdio i televisió
Literatura catalana
Locutor de ràdio i escriptor.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres lesseves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , etc Autor d’obres teatrals, com L’agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres
,
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu de l’Estat espanyol durant el franquisme, que seguia en importància el govern i el Consell del Regne.
El president era designat pel cap de l’estat, i entre lesseves funcions hi havia les d’assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d’honors i privilegis Presidit des del 1974 per Antonio M de Oriol y Urquijo, fou suprimit per la Constitució del 1978
galera

Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura lesseves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
dofí del Ganges
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, de més de 2 m de llargada total amb el musell molt llarg i el tronc subcònic.
Té els ulls molt petits, i lesseves nombroses dents còniques li permeten de portar un règim alimentari depredador, principalment a base de peixos És típic dels principals rius de l’Índia Ganges, Brahmaputra, Indus i de llurs afluents, i és caçat per les poblacions veïnes dels rius esmentats, que n'aprecien molt la carn i el greix
Ottavio Rinuccini
Literatura italiana
Poeta italià.
Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de lesseves Poesie
José Revueltas
Literatura
Novel·lista mexicà.
De la generació immediatament següent a la de la Revolució Mexicana, els seus temes predilectes són el contrapunt entre la vida i la mort, la tragèdia i la insignificança, i les allusions als fets de la revolució mexicana, els seus precedents i lesseves conseqüències El luto humano 1943, En un valle de lágrimas 1956, El apando 1969
Antoni Ferrer i Gómez
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Lesseves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Salvador Escrig
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles —d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825— i a la de Joaquim Martínez Autor de projectes urbanístics i de comunicacions Entre lesseves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans 1830
Giacomo Belvisio
Història del dret
Jurista italià, professor a Bolonya i mestre de Bàrtolo de Sassoferrato.
Lesseves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae , el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís