Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Theodor Adorno
Filosofia
Música
Nom que adoptà Theodor Wiesengrund, filòsof, sociòleg i musicòleg alemany.
Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…
,
estudi de dosi repetida
Farmàcia
Estudi clínic que consisteix a administrar a cada participant una mateixa dosi d’un fàrmac diverses vegades durant un període de temps prèviament definit, fins que s’arribi a una concentració plasmàtica estable, generalment amb l’objectiu d’establir la tolerabilitat del fàrmac.
sarcòfag nuclear
Tecnologia
Construcció estanca al voltant del nucli d’un reactor nuclear que ha arribat al final de la seva vida, la funció de la qual és protegir-lo durant un llarg període de temps i impedir l’alliberament de substàncies radioactives al medi exterior.
L’objectiu que es persegueix és que el nucli radioactiu vagi perdent activitat i temperatura per tal que en un futur es pugui reprendre el seu desmantellament
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
memòria
Economia
Relació dels actes, els treballs, etc, efectuats per una societat, una corporació, etc, i també del resultat econòmic de l’activitat d’aquestes en un període determinat, que, recollits en document, hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
cacera de bruixes
Història
Expressió extreta de l’obra d’Arthur Miller The crucible
(‘Les bruixes de Salem’, 1953) que passà a designar el període de repressió política als EUA (1950-54) conegut pel nom del senador Joseph Raymond McCarthy
, un dels seus principals dirigents ( maccarthisme
).
renda
Economia
Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d’un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l’ús, durant un període de temps determinat, d’un actiu que pertany a una altra persona.
angaria
Transports
Dret internacional
Dret marítim
En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest es troba en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.
L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’angaria ha estat…
regne de Menorca
Història
Denominaciódonada a l’illa de Menorca en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1229, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa, el 1287, i posteriorment en la dels d’Espanya
ciutat balneari
Urbanisme
Ciutat sorgida al voltant d’un establiment d’aigües termals, de tipus especialitzat, on el públic es trasllada per un període curt i que, al costat de la funció més o menys mèdica, en té una altra de tipus recreatiu i d’esbarjo.