Resultats de la cerca

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…

Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…

Situació i presentació El terme de Miravet, de 32,32 km 2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet N, Ginestar E, Rasquera SE, Benifallet SW, municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai W, de la Terra Alta El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó , a…

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…

Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme és marcat…

La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…