Resultats de la cerca

De pare portuguès nascut a Espanya i mare bavaresa, ingressà al cos dels marines a tretze anys com a aprenent després d’haver intentat fugir amb la banda de música d’un circ Més tard actuà com a violinista i com a director en diversos teatres de Washington El 1880 fou nomenat director de la Banda dels Marines dels Estats Units El 1891 deixà l’exèrcit i el 1892 fundà la seva pròpia banda Es diu que introduí el ragtime a Europa durant la seva primera gira pel continent, el 1900 La seva influència sobre l’evolució de la música per a banda fou enorme Del 1873 al 1931 escriví 135…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare i els continuà al Conservatori de Milà 1914-16 i, més tard, amb F Pedrell a Barcelona, època aquesta darrera en què entrà en contacte amb l’impressionisme francès El 1920 tornà al Perú i, dins l’ambient creat pel corrent nacionalista, es decantà cap a l’estudi de la música folklòrica Vuit anys després guanyà el Premio Nacional de composició També fou premiat per la Municipalitat de Lima amb la Medalla d’Or per les seves investigacions sobre la música folklòrica El 1929 participà a Barcelona en el Festival de Música Llatinoamericana i…

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el…

De nen fou cantor del Cor Mozart de la seva ciutat natal, on més tard estudià a l’Acadèmia de Música El 1952 guanyà un premi de cant a Wiesbaden i l’any següent fou contractat a l’Òpera d’Hamburg S’especialitzà en el repertori còmic dels segles XVIII -sobretot WA Mozart- i XIX -com ara G Rossini- El 1962 debutà amb el paper titular de Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i el 1968 interpretà el paper titular d' El barber de Sevilla al Festival de Salzburg sota la batuta d’Abbado i amb direcció escènica de JP Ponnelle El 1972 filmà aquesta mateixa…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Els anys de la seva formació musical són obscurs, encara que probablement estudià a Florència Membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya des del 1719, a partir del 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort florentina i nou anys més tard esdevingué també mestre de la capella de la catedral de la mateixa ciutat A més a més, entre el 1734 i el 1757 fou mestre de capella a San Michele Orlandini fou un dels operistes més importants de la seva època Escriví més de cinquanta obres escèniques, representades a tot Europa, que li procuraren un notable ressò de públic Autor de…

Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’…

Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’…

Estudià violí i piano amb els seus pares, i a catorze anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on amplià els seus estudis Posterioment passà a Viena i, de nou a Budapest, es formà al costat de Béla Bartók i Zoltán Kodály El 1928 estrenà obres d’Igor Stravinsky a Hongria i més tard fou assistent de F Busch a Dresden Durant el període 1929-32 fou primer director a Münster Alemanya i entre el 1933 i el 1941 fou contractat com a segon director de l’Orquestra dels Ballets Russos de Montecarlo, amb la qual realitzà diverses gires a partir del 1938 Establert als EUA, dirigí…