Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Carmelo Ezpeleta Peidro
Automobilisme
Promotor automobilístic.
En desaparèixer el traçat urbà de Montjuïc el 1975, fou l’impulsor del circuit de Calafat, inaugurat el 1974, que dirigí fins el 1981 Fou també director general del circuit madrileny del Jarama i de les activitats esportives del RACE 1978-88, on s’encarregà de l’organització de diverses curses, com els grans premis d’Espanya de Fórmula 1 i de motociclisme que es feren en aquest circuit A la vegada, organitzà el Ralli d’Espanya i creà el Campionat d’Espanya de rallis de terra i l’equip de rallis de Ford Espanya, amb el qual Carlos Sainz debutà en el Campionat del Món de l’especialitat L’any…
Miquel Espona Capdevila
Billar
Jugador, entrenador i directiu de billar.
S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de…
Jaume Fort Mauri
Handbol
Porter i dirigent d’handbol.
Format al BM Cardedeu, a dinou anys s’incorporà al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria Passà pel BM Alzira 1990-94 i el BM Cantàbria 1994-99 abans de marxar a Alemanya, on jugà amb el TBV Lemgo 1999-2001 i el Frisch Auf Göppingen 2001-04 Retornà a la Lliga Asobal, a les files del BM Ciudad Real 2004-05, abans de retirar-se En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1992, tres Copes Asobal 1997, 1998, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2004 Fou 177 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en els quals aconseguí…
Jaume Collboni i Cuadrado

Jaume Collboni i Cuadrado (2023)
© Ajuntament de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona Fou secretari general de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya 1992-95 i formà part de la direcció nacional de la UGT 1998-2005 Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC des del 1991, al Parlament de Catalunya ha estat coordinador del grup parlamentari socialista 2005-10, diputat 2010-14 i portaveu del partit 2011-14 El 2014 fou elegit cap de llista per Barcelona en les eleccions municipals del 2015, en què el PSC aconseguí 4 regidors amb els quals donà suport a la investidura d’Ada Colau com a…
imperi de Trebisonda
Història
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.
Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests monarques…
Tele-exprés
Periodisme
Diari de la tarda en castellà, independent, aparegut a Barcelona el 14 de setembre de 1964.
L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…
Eulàlia Solé i Olivart
Música
Pianista i pedagoga.
Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari aquest darrer…
,
Baltasar de Saiol
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Eclesiàstic i escriptor.
Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del Tallat i a…
,
Alexandre Rosselló i Pastors
Història
Polític.
Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern,…
George Washington

George Washington
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la…