Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
polifonia
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’un grafema o lletra que, dins l’ortografia normal d’una llengua, pot ésser realitzada fònicament de diverses maneres.
En català, per exemple, c accés eksé s sosa sóze, etc
vermilingüe
Anatomia animal
Dit dels animals que, com els ossos formiguers o els camaleons, tenen la llengua llarga i estreta, semblant a un cuc.
construcció morfèmica
Gramàtica
Estructura que, en general, presenten els mots d’una llengua determinada, és a dir, arrel més afixos: verd-e-s
(verdes).
classificació funcional dels fonemes
Fonètica i fonologia
Descripció ordenada de les combinacions regulars, les distribucions defectives i les condicions de neutralització dels elements funcionals fonemàtics de cada llengua.
caixmiri
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària parlada per prop de dos milions de persones (1981) a la vall del Caixmir i a les muntanyes veïnes.
Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit Presenta trets morfològics arcaïtzants És escrit en l’alfabet Sharada , derivat del devanagari Ha estat el vehicle d’una de les literatures índies indi
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
grau d’obertura de les vocals
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o distància que separa el paladar i la llengua, en una emissió vocàlica normal.
En català, la vocal més oberta és la a, i les més tancades són i i u El caràcter discontinu d’aquest tret determina una oposició gradual
consonant dental
Fonètica i fonologia
Articulació consistent en el contacte o aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors.
En català són dentals, o liguodentals, les realitzacions t , d , d
slang
Lingüística i sociolingüística
Variació informal i col·loquial de la llengua anglesa estàndard, que pot donar-se a qualsevol nivell lingüístic, sobretot lèxic i semàntic.
qïzïlbash
Història
Dit dels grups turcmans (antigament de llengua persa) establerts a l’Afganistan després de les invasions de Nādir Shāh (s XVIII).
El mot prové del ‘capell vermell’ usat pels membres d’un orde de dervixos sorgit entre una federació de tribus turcmanes d’Ardäbil que ajudaren Ismā'īl Safawī a conquerir l’Iran ~1488