Resultats de la cerca

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una…

Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li encarregà la…

Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València…

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de…

Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom…

Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la seva…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas cartas ,…

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació…