Resultats de la cerca

Graduada en economia, ciències polítiques i dret a Bombai, el 1962 s’incorporà al Partit del Congrés i fou elegida membre de l’estat de Mahārāshtra El 1985 obtingué un escó a la cambra alta Rajya Sabha de la qual fou vicepresidenta 1986-1988 El 1991 passà a a ser elegida a la cambra baixa Lok Sabha, que abandonà en complir la legislatura de cinc anys Sempre molt pròxima a la nissaga política dels Gandhi, l’any 2004 fou elegida governadora del Rājasthān Activista social veterana, l’any 2007 ocupà la presidència de l’Índia, càrrec que fou la primera dona a ocupar Al juliol de 2012…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, del 1993 al 1995 hi representà els estudiants al claustre i a la junta de govern Afiliat al Partit Socialista del País Valencià el 1994, el 1995 fou designat regidor de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs Després de les eleccions municipals de 1999, en què el PSPV guanyà per majoria absoluta, fou nomenat alcalde d’Alaquàs, càrrec que revalidà el 2003 i el 2007 també per majoria absoluta, i que compatibilitzà amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació…

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del…

Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897 Fou ministre d’hisenda 1917-18, ministre d’afers estrangers 1921-23 i primer ministre en tres ocasions 1920, 1921-23, 1924-25 Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la Societat de…

Graduat en econòmiques, el 1987 es doctorà a la Universitat de Minnesotta, i el 1989 començà la tasca docent a la universitat Complutense El 1999 fou nomenat cap del servei d’estudis del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria El 2003 deixà aquest càrrec i esdevingué un dels principals assessors econòmics del PSOE Fou l’artífex del programa econòmic del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sorgit de les eleccions del març del 2004 El 2007 disputà infructuosament l’alcaldia de Madrid al candidat del Partit Popular Alberto Ruiz Gallardón Amb la confirmació del govern socialista…

Doctor en dret per la Universitat de Viena 1961, el 1963 fou assistent del vicepresident del Parlament Diputat pel partit socialdemòcrata austríac SPÖ des del 1971 i amb Bruno Kreisky  com a canceller, en fou cap del grup parlamentari en 1975-83 i 1987-90 Ministre de cultura i ciència 1983-87, fou vicepresident del Parlament en 1990-2002 i president de la cambra en guanyar les eleccions presidencials de l’abril del 2004 Parallelament ha desenvolupat una carrera docent a la Universitat d’Innsbruck des del 1978 En les eleccions presidencials de l’abril del 2010 fou confirmat en el…

Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i…

Llicenciat en ciències econòmiques, l’any 1961 inicià la seva activitat política com a responsable de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya El 1974 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya i posteriorment participà en la constitució 1978 del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Ha estat conseller de la Generalitat de Catalunya 1979-80, diputat al Parlament de Catalunya 1980-2001, primer tinent d’alcalde de Barcelona 1987-95, senador 1996-99 i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya 1996-99, i des del 2001 és conseller del Tribunal de…

Els béns han d’ésser posats en comú la terra no és de ningú els fruits són de tothom els salaris han d’ésser iguals el govern ha de controlar l’economia per tal de mantenir la igualtat, refermada per una educació comuna Hereu del comunisme moralista de Rousseau, aquest igualitarisme, sintetitzat al final del s XVIII al Manifest dels Iguals , de formulació i de solucions utòpiques, representa, però, el primer intent de convertir una filosofia socialista en una acció política el primer partit comunista operant, segons Marx Oblidat després d’haver-ne desaparegut el fundador, reflorí…

Durant els quatre anys següents continuà com a grup amateur , i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, etc Entre els seus espectacles mes destacats cal citar Nit de reis 1990 de Shakespeare i El jardí dels cirerers 1991 de Čekhov, dirigits per Konrad Zschiedrich L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors amb el Tartuf de Molière, dirigida per KZschiedrich Aquell mateix any participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas Posteriorment ha estrenat muntatges com La noia del trèmol 1993 de Goethe, El bon Molière 1996, Culpido 1996,…