Resultats de la cerca
Es mostren 623 resultats
senyories de Nàuplia i Argos
Història
Territori de l’imperi llatí de Constantinoble centrat en les dues ciutats homònimes, de Morea.
Fou un feu vassall dels prínceps d’Ocàia concedit pel príncep Jofre I a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, el 1212 El 1308 passà als Brienne, i quan aquests perderen el ducat d’Atenes, conquerit pels catalans el 1311, es retiraren a l’únic feu que els restava Nàuplia i Argos El 1356 passà als Enghieu, i la darrera representant del llinatge, Maria d’Enghieu, quan el 1388 restà vídua del venecià Pietro Corvaro, incapaç de defensar-se contra els turcs, hagué de vendre Nàuplia i Argos a la república veneciana
Teresa Stolz
Música
Soprano bohèmia.
Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers…
rutè | rutena
Història
A l’Àustria imperial i a Txecoslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dnièper, que formaven part de l’estat polonolituà.
Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé…
Ciril de Tessalònica
Cristianisme
Monjo.
El seu nom propi, que canvià poc temps abans de la mort, era Constantí És anomenat apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Metodi A Constantinoble fou deixeble de Foci i adquirí fama de filòsof Evangelitzà els khàzars 860 i, juntament amb el seu germà, Bohèmia i Moràvia, cridats pel duc Rostislav 861 Coneixedor de la llengua eslavònica, parlada també a la seva regió d’origen, Macedònia, hi traduí els texts bíblics i litúrgics de ritu romà Per a això creà un alfabet, conegut amb el nom de glagolític , tot i que és el ciríllic el que porta el seu nom Malvists per la…
Violant d’Aragó
Història
Dèspoina d’Epir, comtessa de Luna.
Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la…
Ottavio Tagliavia d’Aragona e Ventimiglia
Història
Fill de Carles d’Aragó i Tagliavia, governador de Milà, i de Margherita Ventimiglia e Montcada.
Militar, anà amb Alessandro Farnese a Flandes, on el 1587 comandà una companyia de llancers Participà en les campanyes de França 1590, del Piemont 1595, novament a Flandes 1596 i a Picardia, on fou ferit Tornat a Sicília 1599, milità el 1604 a l’esquadra militar siciliana a les ordres de l’almirall comte de San Gadeay El 1606, Felip III de Castella el nomenà conseller de Sicília Governador de Messina 1607 malgrat l’oposició del senat de la ciutat, el 1609 prengué part a Cartagena, en l’expulsió dels moriscs En retornar a Sicília, collaborà estretament amb el virrei Pedro Girón, duc d’Osuna,…
Auxerre
La catedral d’Auxerre (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles…
Lisip
Escultura
Escultor grec.
Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’Atenes, de …
La Pesta Negra. 1348
L’epidèmia infecciosa anomenada pesta, provocada per un bacil que no fou identificat fins l’any 1894, ha causat, històricament, més destrucció de vides humanes que qualsevol altra epidèmia Per bé que a Europa són recordades i reconegudes les pestes des del segle II, sota l’imperi Romà, la gran pesta de la història és la Pesta Negra o Mort Negra, The Black Death La pesta del 1348 La porta d’entrada al continent europeu d’aquesta pandèmia fou el port de Constantinoble o des de Messina, on arribà el 1347 procedent de l’Àsia central per la ruta de la seda La propagació fou…
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina