Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i fou alumne d’Ignasi Mallol Practicà una pintura propera a Vayreda i Nonell El 1948 i el 1954 obtingué la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona

Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada situació…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans, traduí al català…

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un Memorial de agravios…

Lluità en la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès És llicenciat en dret i regenta un important negoci familiar d’oli Entre d’altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç 1969-73

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU ,  Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels anuncis 1985-87…

Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes  i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta 1944, Poema de…

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…

Dins un realisme costumista, publicà Els dos miralls 1956 i Una casa de veïns , premi Narcís Oller de contes, editat el 1989 Amb la novella Viure no és fàcil 1961, sobre la Barcelona de la postguerra, guanyà el primer premi Sant Jordi 1960 Obtingué el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona el 1976 i el premi Puig i Ferrater el 1978 El 1981 publicà Mort de guerra , i, pòstumament, s’han editat l’obra teatral La muntanya 1997 i la novella Sabres sota el sol 1998, basada en la Segona República i els anys que la precediren

Germà gran d’Antònia Adroher i Pascual , estudià a l' Escola Normal de 1924 a 1928, any en que inicià l’activitat política dins la FAI i marxà a Madrid, on participà en les conspiracions contra la monarquia el 1931 fou un dels detinguts per prendre part en la fallida insurrecció de Jaca del 1930 Membre fundador del Bloc Obrer i Camperol 1931 i de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament 1934, de la qual fou secretari general, formà part del secretariat regional de la UGT de Catalunya Membre del comitè executiu del POUM des de la fundació 1935, en esclatar la Guerra Civil…