Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona Autor del pla topogràfic de Gràcia, on feu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell 1884, el mercat de la Llibertat de Gràcia 1888, el Panteó Mulleras de Sant Gervasi 1889, el santuari de Sant Josep de la Muntanya 1894 i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet 1915 Tingué com a collaborador Francesc Berenguer i Mestres

Fou gramàtic a l’escola de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí Nomenat patriarca d’Aquileia per l’emperador, n'obtingué privilegis per a la seva seu Participà en la lluita contra l' adopcionisme i deixà un Libellus sacrosyllabus contra Elipandum Elipand de Toledo , tres llibres Contra Felicem Fèlix d'Urgell i un Liber exhortatorius , com un espill de prínceps per al marcgravi Eric del Friül Intervingué segurament en la introducció del filioque en el Credo Excellí com a missioner dels àvars La seva festa se celebra el 9 de febrer

Originada en les reunions d’estudiants suïssos i francesos promogudes per Gde Montenach i A de Mun 1887, la fundació oficial tingué lloc a Friburg Suïssa el 1921, amb el nom de Secretariat Internacional d’Associacions Nacionals dels Universitaris Catòlics El 1946 s’hi uniren intellectuals i professors i el moviment s’organitzà en dues branques autònomes Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics MIEC i Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics MIIC N'han estat presidents dos catalans Ramon Sugranyes de Franch 1959-65 i Fèlix Martí i Ambel 1975-85

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de llibres anteriors al segle XX…

El tennista mallorquí Carles Moyà guanya en la final del torneig de Roland Garros davant el barceloní Àlex Corretja per 6-3, 7-5 i 6-3 Per a Moyà és el primer títol del Grand Slam, després d’haver disputat la final de l’Open d’Austràlia el 1997 La victòria de Moyà, que per a accedir a la final va haver de superar en semifinals Fèlix Mantilla, completa la victòria de la catalana Arantxa Sánchez Vicario, que ahir va conquerir el seu tercer títol de Roland Garros davant la nord-americana Monica Seles 7-6, 0-6 i 6-2

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o el Tir Nacional

Fundada l’any 1931 a Barcelona, el seu primer president fou Fèlix Millet Maristany Promovia activitats culturals i esportives a fi d’enquadrar els joves amb afinitats confessionals catòliques, que eren anomenats fegocistes El 1931 tenia 14000 practicants esportius i organitzà competicions com els pioners Tornejos de Bàsquet de 1934-35, que reunien quaranta-cinc equips de l’òrbita catòlica Tenia una publicació oficial anomenada Flama i controlà el diari El Matí , proper a Unió Democràtica de Catalunya Amb la repressió a la rereguarda republicana del 1936, els seus béns foren incautats i la…

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…