Resultats de la cerca
Es mostren 1105 resultats
Josep Peirats i Valls
Història
Anarcosindicalista.
Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939 Glosas anárquicas…
Alexandre I de Iugoslàvia
Història
Política
Rei de Iugoslàvia (1921-34), fill de Pere I Karadjordjević de Sèrbia.
A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim dictatorial 1929…
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí…
Nemesi Solà i Franquesa
Literatura
Activista cívic i cultural.
Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius dels Països…
Els qui manaven
Cartell del Servicio Nacional de Propaganda, Barcelona, 1939 CEHC-FJMF En els primers moments de la rebellió militar del juliol del 1936, les intencions polítiques de la facció revoltada havien aparegut públicament voltades d’una certa confusió Aparentment es tractava de derrocar un govern que reputaven illegítim i poca cosa més No obstant això, l’esquema de govern que l’exèrcit d’ocupació, ja franquista, s’encarregà d’anar posant en funcionament als Països Catalans des del final del 1938 formava part d’un règim polític nou Es tractava del resultat de l’evolució política que s’havia produït a…
Romà Gubern i Garriga-Nogués
Cinematografia
Assagista, guionista i historiador.
Vida Passà la guerra civil a França i a Itàlia Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, estudià també a la Sorbona París S’inicià en el món cinematogràfic com a director del Cineclub Universitari de Barcelona 1955-56 El 1959 rodà el curt documental Costa Brava , que de fet era el pilot d’una sèrie televisiva que no reeixí En 1963-64 escriví i dirigí amb Vicente Aranda el llarg Brillante porvenir Després coescriví i feu de coguionista dels treballs de Jaime Camino, Mañana será otro día 1967, en què a més feu de director Jurtzenka Un hivern a Mallorca Jurtzenka Un invierno en…
Joan Ventosa i Calvell

Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…
Corpo di Truppe Volontarie
Nom amb el qual eren designades oficialment les tropes italianes que lluitaren a favor del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Els primers contingents, arribats pel setembre del 1936, foren comandats pel general Roatta fins a la presa de Màlaga febrer del 1937 Derrotades a Guadalajara març del 1937, actuaren al País Basc i a Catalunya, comandades successivament pels generals Bastico, Berti i Gambara Assoliren un total d’uns 60 000 homes, sense comptar els efectius de l’aviació, i sofriren unes 14 000 baixes Cap a la fi de la guerra operaren sovint en unitats mixtes formades per italians i espanyols divisions Flechas Negras, Flechas Azules, Littorio
Henri-Philippe-Omer Pétain
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern…
Salvador Mas i Conde
Salvador Mas i Conde
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra.
Inicià la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat 1959-65 i al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1965-74, on, en 1970-74, fou deixeble d’A Ros Marbà com a estudiant de direcció orquestral Al mateix temps, seguí estudis de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment estudià a Viena 1974-77 amb H Swarowsky, K Osterreicher, O Suitner i G Theuring, a Salzburg, amb Bruno Maderna 1969 i a Siena, amb Franco Ferrara 1971 Ha estat director del Teatre Municipal de l’Òpera de Magúncia 1977, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1978-81, de la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina