Resultats de la cerca

Fill del pintor José Domínguez Insausti i de Joaquina Bastida Vargas, adoptà el cognom d’un dels avantpassats del seu pare El 1854 es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i de funcionari Afeccionat als estudis arqueològics, viatjà per la península Ibèrica per tal de procurar-se dades per a l’obra Historia de los templos de España primer volum, 1857, a imitació dels Recuerdos y bellezas de España 1839, de Pau Piferrer, que restà inacabada La seva obra cabdal fou, però, la d’estricta creació literària La qualitat poètica de les seves Rimas 1871 provingué del fet d’haver superat el…

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de…

Estudià als conservatoris de Riga i Leningrad —on debutà el 1965 en un concert amb la Filharmònica—, i el 1966, després de guanyar el concurs Čajkovskij, ingressà en el de Moscou, on fou deixeble de M Rostropovič Després d’ésser condemnat a dos anys de treballs forçats, l’any 1973 emigrà a Israel El 1973 guanyà el concurs Gaspar Cassadó de Florència i debutà al Carnegie Hall de Nova York, amb la simfònica de Pittsburgh L’any següent rebé lliçons del llegendari Gregor Piatigorskty a Los Angeles Califòrnia Debutà a París i a Londres el 1976 Ha actuat amb les millors orquestres del món, sota les…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic del departament d’Història Medieval Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l’economia La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV , 1986, tema al qual continuà dedicant estudis posteriors, com el capítol “Activitats econòmiques” que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona 1992 L’altre camp de les seves investigacions fou la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la…

Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge pels pobles…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos internacionals de…

La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós, però no reeixit, de constituir un grup industrial, format pels mateixos farmacèutics Una marca de final de segle Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables Tres socis de la societat collectiva G Formiguera i Companyia eren al nucli del projecte Eren Gaspar Formiguera i Valls, químic, el seu fill Gonçal Formiguera i Soler, farmacèutic i l’advocat Rossend Carrasco i Ibáñez La societat era la propietària de la farmàcia La Estrella, al carrer de Ferran de Barcelona…

Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’Institut, Gaspar…

Vida i obra Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, fou deixeble de Vives a Lovaina Inicià els seus serveis a la corona en la carrera militar, i prengué part en les campanyes d’Alger 1541 i de Flandes 1548 El príncep hereu Felip el nomenà preceptor del seu fill Carles Fou ordenat de sacerdot i, des del 1564, fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma, on morí dos anys més tard Sembla que la seva proximitat a la corona donà a conèixer Ausiàs Marc en la cort de Castella i, fruit d’aquest interès, se’n feu l’edició de Valladolid del 1555 hom li atribueix el…