Resultats de la cerca
Es mostren 688 resultats
Christoph Nichelmann
Música
Compositor alemany.
El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de JS Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill WF Bach El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R Keiser, GPh Telemann i J Mattheson El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb JJ Quantz i amb KH Graun El 1745 era clavecinista, juntament amb CPE Bach, al servei de Frederic el Gran Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els…
Carl August Nikolaus Rosa
Música
Empresari, violinista i director alemany.
Estudià a Leipzig i a París, i esdevingué un virtuós del violí Feu gires de concerts per Europa, amb una destacada actuació a Londres el 1866, i els EUA Durant una gira americana conegué la soprano Euphrosyne Parepa, amb qui es casà el 1867, i aquell mateix any crearen la companyia Parepa-Rosa, en la qual ella era solista principal, i ell, director i empresari Aquesta agrupació tingué molt èxit als EUA, on mantingué l’activitat fins el 1871 Dos anys més tard marxaren a Londres, on Euphrosyne morí al cap de poc temps Rosa fundà el 1875 la Carl Rosa Opera Company, al teatre…
Martin Gustav Nottebohm
Música
Musicòleg i compositor alemany.
Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències…
Adrian Cedric Boult
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…
Fritz Steinbach
Música
Director d’orquestra alemany.
Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…
Ludwig Köchel
Música
Botànic, mineralogista i bibliògraf de música austríac.
Es graduà en dret a la Universitat de Viena el 1827 Anteriorment havia tingut diversos càrrecs de tutor, entre els quals cal destacar el mestratge que exercí amb els quatre fills de l’arxiduc Carles Viatjà molt per estudiar botànica i mineralogia, ciències per les quals estava molt interessat, i esdevingué un expert àmpliament reconegut en ambdues disciplines També adquirí molt bona reputació en el camp de la música, afició per la qual passà a la posteritat gràcies a la seva devoció per WA Mozart A causa del coneixement insatisfactori que es tenia sobre la música d’aquest compositor i les…
Tat’jana Petrovna Nikolajeva
Música
Pianista i pedagoga russa.
Es formà a l’Escola Central de Moscou, on fou deixebla de piano d’A Goldenweiser i de composició de J Golubev El 1945 inicià una important carrera com a solista que la dugué als auditoris més importants del món L’any 1950 fou guardonada al Concurs de Leipzig i el 1959 començà a ensenyar al Conservatori de Moscou, centre del qual el 1965 fou nomenada catedràtica Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran profunditat i rigor, defugint sempre l’escapada vers l’espectacularitat buida de contingut El seu repertori comprenia més de cinquanta concerts d’autors que van de…
Eduard Arbós Borràs

Eduard Arbós Borràs
Alfredo Ferrer
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Davanter del Club Egara de Terrassa, juga al primer equip des de la temporada 2001-02 Ha guanyat dues Copes del Rei 2007, 2009 i una Lliga 2016 Amb la selecció espanyola fou campió d’Europa sub-18 2001 i nomenat millor jugador de la competició També fou campió d’Europa sub-21 a Madrid 2000 i a Neville 2004 Debutà amb la selecció absoluta el 2005 en el Campionat d’Europa de Leipzig, on guanyà la medalla d’or Aconseguí també la medalla d’argent de l’europeu de Manchester 2007 i la medalla de bronze del Campionat del Món de Mönchengladbach 2006 També obtingué l’argent en la…
Dora García
Art
Artista castellana.
Es formà en belles arts a la Universitat de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam 1985-92 Escultora i performer , la seva obra es mou en les fronteres que separen realitat i ficció A través de la investigació de la construcció de ficcions, ofereix una visió autoreflexiva de l’individu i del seu entorn, especialment des de la perspectiva femenina Ha participat en certàmens d’art internacionals, com ara Manifesta Luxemburg, 1998, la Biennal d’Istanbul 2003, Münster Sculpture Projects Rin del Nord-Westfàlia, 2007 i la Biennal de Sydney 2008 La seva obra ha estat exposada en museus de…
Franz Brentano
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina