Resultats de la cerca

Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la…

Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema…

Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar…

Fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la Revista Vegetariana 1908-09 Publicà Topografía médica de Solsona Impulsor de la revista literària  L’Atlàntida  1896, publicà el recull de versos Poesies De l’esperit, del cor, de la natura, de la religió 1902 i el llarg poema èpic en onze cants sobre la història de Catalunya Lo geni català 1906, de to popular i floralesc i que tingué tant èxit que el mateix poeta publicà l’any següent el volum Judicis crítics sobre el poema “Lo geni català” També és autor de l’assaig Mossèn Verdaguer El poeta, el…

La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a…

Poques són les notícies que es disposen sobre aquesta església sufragània de Sant Pere de la Curullada Sembla que tingué uns orígens parallels als del castell de Tordera És possible que durant els segles XIV i XV el temple entrés en decadència i s’enrunés o estigués en mal estat, perquè quan el bisbe Lluís Sanç de Solsona féu una visita pastoral el 1598 a Tordera manà que s’hi construís una capella El 1771 hi féu una fundació de misses fra Josep de Vilallonga, gran prior de Catalunya L’actual edifici presenta una estructura del segle XVII i no conserva res d’època romànica

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, s’emplaça a llevant del terme municipal, al nord de les costes de Palou Sembla que l’església de Palou, com la de Massoteres, també era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll A la darreria del segle XVI passà a formar part de la nova diòcesi de Solsona Cal dir que l’advocació de sant Jaume no és gens freqüent entre les esglésies més antigues d’aquestes comarques L’edifici actual és una construcció reformada en època plateresca sobre una fàbrica medieval, amb un airós campanar d’espadanya