Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
Arqueologia funerària de la vall del Segre i el Pirineu Occidental
Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…
El marc històric de l’Alt Urgell
Art romànic
Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…
Santa Coloma d’Andorra
Vista general de l’església de Santa Coloma d’Andorra
© Fototeca.cat-J.Vigué
Poble
Poble d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella, al municipi (o parròquia) de la qual pertany, a 970 m alt.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…
serra de Guardiola
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el terme de Canillo (Andorra), que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S'estén entre el port Dret i la portella de la Cabaneta i culmina a 2 686 m pic de la Font dels Isards
la Mosquera
Nucli
Un dels nuclis urbans d’Encamp (Andorra), conurbat amb el de Tremat, a l’esquerra de la Valira, a 1 261 m alt, a la carretera del Pas de la Casa.
És, de fet, el centre de la parròquia i ha tingut un fort creixement des de mitjan s XX Té un barri residencial anomenat Bellavista d’Encamp
pic Maià
Cim
Cim (2 640 m) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l’Arieja, a Andorra, termenal de les parròquies d’Encamp i de Canillo.
Al seu vessant oriental hi ha pistes d’esquí de l’estació del Pas de la Casa
Sobrecastell
Poble
Poble (725 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al N de la vila, en un coster, dominant la confluència de la Valira de Cornudella amb la Noguera Ribagorçana.
Suerri
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.
bordes de la Comella
Borda
Grup de bordes de la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera de Pratprimer, en un planell que domina la vila, a la banda oposada de la Valira.
coll d’Arenes
Collada
Depressió (2 510 m) de la serralada que separa la vall de la Valira d’Encamp de la ribera d’Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l’Estanyó.
Hi passa el camí de Canillo a Llorts