Resultats de la cerca

El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula…

Estudià música a Sant Petersburg i a Ialta 1913-20, i posteriorment a Berlín amb F Busoni 1922-23 i a la Sorbona de París 1924-26 El 1939 s’establí als Estats Units, on feu classes a escoles de Nova York, Annapolis i Baltimore De nou a Europa, fou secretari general del Congrés per la Llibertat de la Cultura 1952-63 i, més endavant, director de les Berliner Festwochen 1963-68 Els últims anys treballà a les universitats de Buffalo i de Nova York Com a compositor s’impregnà de la música del seu entorn, com es veu sobretot en els seus ballets, que palesen influència…

Treballà en un espectacle itinerant abans d’unir-se als Blue Devils, de Walter Page 1927-29, i a la Bennie Moten’s Kansas City Orchestra 1929-35, dues de les formacions més importants en la creació de l’estil Kansas, de les quals sorgí l’orquestra de Count Basie Durant aquests anys, Rushing creà, amb la seva càlida veu de tenor, un model d’interpretació vocal de blues , el blues shouter , que s’emmirallà amb la fluïdesa rítmica dels seus companys instrumentistes El 1936 anà amb Basie a Nova York, on romangué fins el 1950, i fou una peça clau en l’èxit de la seva orquestra Després…

Dirigí l’estació experimental de la fundació Carnegie a Cold Spring Harbor Nova York del 1936 al 1940 Del 1940 al 1942 treballà a la Universitat de Columbia, i a partir del 1943 dirigí l’estació experimental de genètica del Smith College a Northampton Descobrí la fotoperiodicitat i l’efecte de la colquicina en l’obtenció experimental de poliploides

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els…

Els fundadors són una organització, sense ànim de lucre, afiliada, des del 2003, al New Museum de Nova York Es dedica a la creació, la presentació, la conservació i la crítica de les noves pràctiques artístiques que inclouen internet Donen suport als artistes que treballen en l’experimentació tecnològica i als qui s’impliquen políticament i estèticament en les noves eines de mitjans de comunicació Ha tingut un paper important en l’art compromès amb internet i en el treball en xarxa

Comerciant i més tard pintor de formació autodidàctica, es féu un nom com a paisatgista després de traslladar-se a París És representat als museus de Filadèlfia i Nova York

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou deixeble de B Bartók El 1909 debutà amb Carmen al capdavant de la companyia de l’Òpera Còmica de Budapest i l’any següent fou nomenat director d’orquestra del Landestheater de Ljubljana, on romangué fins el 1914 Aquest darrer any passà a la Staatsoper de Dresden, ciutat on el 1919 dirigí l’estrena alemanya de La dona sense ombra , de R Strauss Posteriorment actuà a Roma i Barcelona, i el 1928 es traslladà als Estats Units, on s’installà i es naturalitzà Dirigí als teatres d’òpera de Filadèlfia 1932 i 1933 i San Francisco 1936 i…

Estudià a la Universitat de Viena amb Guido Adler, i l’any 1926 es doctorà amb una tesi sobre la forma sonata en F Schubert També realitzà estudis de direcció a l’Akademie für Musik, però la influència més decisiva en la seva formació vingué dels seus estudis privats amb H Schenker El 1940 s’establí a Nova York, on esdevingué professor i més tard director al Mannes College of Music, centre on Hans Weisse havia introduït l’ús de mètodes derivats de les idees de Schenker per a l’aprenentatge de la teoria de la música Posteriorment fou professor al Queens College de la Universitat…

Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982,  Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une…