Resultats de la cerca

Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…

El 1932 es graduà en enginyeria a l’institut de tecnologia de Berlín, i inicià estudis aprofundits sobre els motors coet de propulsió líquida El govern nazi alemany copsà de seguida la importància d’aquesta matèria, car els coets no eren proscrits pel tractat de Versalles, i hom proposà d’aplicar-los a la seva política bellicista Així, Von Braun fou nomenat cap de l’estació experimental de Kummersdorf, prop de Berlín, controlada pels militars El 1937 fou director tècnic del centre experimental de coets que l’armada nazi construí a Peenemünde mar Bàltica, on romangué fins el 1945, gaudint d’…

Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres, mentre que el…

Els antics gremis de paraires 1561 i de teixidors 1590 s’aplegaren, des del 1730, en la corporació anomenada Reial Fàbrica de Draps dominada, en realitat, pels paraires que, progressivament, passaren a anomenar-se fabricants Aquesta institució perviu encara, tot i que, després que els revolucionaris se l’apropiessin en 1936-39, es produís la victòria feixista del 1939 i la creació del Sindicat Vertical, es reconvertí en una empresa de serveis anomenada Textil Alcoyana, SA En l’actualitat, es pot accedir a bona part d’aquesta collecció en format de microfilm a l’Arxiu Municipal d’Alcoi El…

Inicialment desenvolupat a Europa per l’ETSI amb el nom de Digital European Cordless Telecommunications com un sistema d’accés ràdio del bucle d’abonat, posteriorment evolucionà cap a l’estàndard actual de telefonia portàtil i de transmissió de dades d’ús domèstic o corporatiu Opera en la banda d’1,88 GHz a 1,90 GHz amb una estructura cellular, similar a la del sistema GSM però amb un abast molt més reduït, de l’ordre dels 100 m, i amb una velocitat de transmissió de dades de 32 kbps Utilitza tècniques avançades radiodigitals per a assolir un ús eficient de l’espectre…

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el…

In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el…

La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…

Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a París, on…

Germà de l’editor i activista Josep Fornas , obtingué el títol de professor llicenciat a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Becat per la Fundació Amigó Cuyàs 1949, en 1949-54 residí a Santa Eulària del Riu Eivissa L’any 1951 feu la primera exposició individual a la Sala Caralt de Barcelona i exposà a la Primera Biennal Hispanoamericana, a Madrid Posteriorment, amb el pintor Marc Aleu i l’escultor Ramon Isern, participà en una exposició a la Nasjonalgalleriet d’Oslo, organitzada pel Ministeri d’Afers Estrangers de Noruega Presentà la seva obra pictòrica, figurativa i de factura estructurada…