Resultats de la cerca

Jan I — Brusselles 1425 treballà al palau episcopal de Lovaina Jan II — Malines 1445, fill de l’anterior, treballà a Sant Pere de Lovaina El seu fill Andries — Malines 1481 començà la torre de Malines Anthonis Malines 1460 — 1512, fill seu, acabà la torre de Malines Rombout Malines 1460 — Anvers 1531, fill d’Anthonis, és autor de Nostra Senyora i Sant Pere d’Anvers i Santa Caterina de Hoosgstraten

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació

Arribà al Joventut de Badalona 2000-04 procedent del CSP Limoges La temporada 2002-03 fou cedit al CB Valladolid, però acabà la temporada al Lleida Retornà al Joventut i fou subcampió de la Copa del Rei 2004 Posteriorment fitxà pel CB Girona 2004-05, l’Air Avellino 2005-06 d’Itàlia, el CB Lleó 2006-07, el CB Alacant 2007-08 i el CB Valladolid des del 2008

Entre el 1959 i el 1966 jugà amb el Poble-sec, l’Igualada, el Balaguer i el Sants La temporada 1966-67 jugà a segona divisió amb el Club Esportiu Europa i després feu el salt a primera en signar per l’Atlético de Madrid Al gener del 1968 fou cedit al Rayo Vallecano, on jugà fins l’any 1975 Acabà la seva carrera al Moscardó i el Carabanchel

Jugà al FC Barcelona la temporada 1928-29 procedent del FC Gràcia Migcampista, disputà 23 partits i es proclamà campió de Lliga Després, jugà dues temporades 1929-31 al CE Europa, amb el qual disputà 25 partits a primera divisió i marcà un gol Acabà la seva carrera al Júpiter 1931-32 Fou internacional per Espanya en una ocasió 1930 Formà part de la selecció catalana en diverses ocasions

Membre de la Unió Atlètica Rubí, s’inicià en l’atletisme a través de les curses populars quan ja havia superat els trenta anys Fou campió d’Espanya de 100 km quatre vegades 1993-96 Competí en les grans cites internacionals, i disputà dos Campionats d’Europa i sis edicions de la Copa del Món de l’especialitat Durant la seva trajectòria acabà 43 curses de 100 km

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

Es llicencià a la Universitat de Berkeley, es doctorà a la Universitat de Harvard i acabà els estudis de postgrau a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És professor de genètica de la Harvard Medical School, a Boston  Guanyà el premi Nobel de medicina 2024, compartit amb  Victor Ambros , pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens 

Mot derivat probablement de l’acte de tirar la sort per fer un oracle, acabà significant ‘ensenyament’, ‘doctrina’, ‘llei’, sobretot els avisos de Jahvè donats per mitjà de Moisès i dels profetes Des de l’època deuteronòmica fou el mot tècnic per a indicar el Pentateuc La distinció entre la Torà escrita i oral —aquesta darrera, interpretació autoritzada— portà sovint a ampliar el mot fins a indicar tot l’Antic Testament

Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció