Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Josep Maria Pagès i Vicens
Música
Compositor.
Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca 1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…
,
Tomàs Gener i Boïgues
Història
Política
Polític i pilot.
Féu estudis a l’Escola de Pilots de Barcelona Es traslladà, amb els seus pares i el seu germà, a Cuba i aviat s’establí a Matanzas, on es dedicaren al comerç Exercí de regidor síndic de l’ajuntament de la ciutat El 1816 l’ajuntament li encarregà la redacció d’un pla d’ordenances municipals, que s’aplicà amb èxit, i més tard fou nomenat inspector de les escoles Juntament amb el pare Félix Valera i Leonardo Santos-Suárez, fou elegit diputat a les Corts Constituents de Cadis 1822-1823 per Cuba L’11 de juny de 1823, en votar la destitució de Ferran VII i a favor de la…
Emília Xargay i Pagès

Exposició d’Emília Xargay a la sala d'exposicions de l'hotel Reina Elisenda (Sant Feliu de Guíxols, 1970)
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Escultura
Pintura
Pintora i escultora.
Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona, Barcelona,…
Autòdrom de Terramar

Cotxes participant en el Ral·li de Cotxes d’Època de Sitges del 2010 circulant per l’Autòdrom de Terramar
Arxiu Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Automobilisme
Motociclisme
Circuit automobilístic i de motos de Sant Pere de Ribes.
Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…
El jutge revoca la prohibició a la participació de l’exèrcit a l’Expojove de Girona
Un jutge de Girona dona la raó al recurs de l’exèrcit i revoca la prohibició de l’Ajuntament de la ciutat a la participació en l’Expojove L’entitat firal havia pres la decisió el 2 de març de 2017 perquè creia que contravenia el seu codi ètic
pròfug | pròfuga
Dret militar
Dit del mosso que, en ésser cridat a files, no s’hi presenta.
Fins a l’abolició del servei militar obligatori l’any 2001 la declaració de pròfug era feta per mitjà d’un expedient instruït per l’ajuntament al qual pertanyia el mosso i resolt per les juntes de classificació i revisió, expedient que calia renovar a cada nova lleva
Torrelaguna
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, prop del Jarama.
Centre comercial Agricultura de regadiu i ramaderia Destaca l’església d’estil gòtico-mudèjar de la Magdalena s XV, l’ajuntament s XVI i el palau Conserva bona part del recinte emmurallat, així com les ruïnes del convent dels franciscans, fundat per Francisco Jiménez de Cisneros, originari del terme
Alfeld
Localitat
Localitat del land
de la Baixa Saxònia (Alemanya).
Situada sobre el riu Leine, la ciutat fou fundada el 1214 Destaca l’edifici de l’Ajuntament 1586, l’església de Sant Nicolàs, la torre medieval Fillerturm i la fàbrica Fagus 1911, un exemple d’arquitectura modernista obra de Walter Gropius, declarada patrimoni de la humanitat l’any 2011
Tau Ceràmica

Fàbrica de Tau Ceràmica (Castelló de la Plana)
© Tau Ceràmica
Economia
Marca comercial dels productes de l’empresa valenciana Taulell, SA dedicada a la fabricació de productes ceràmics, amb seu a Castelló de la Plana.
Nasqué com una integració de petites empreses del sector el 1967 Té una plantilla de 250 de treballadors i exporta els seus productes a més de vuitanta països L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Clau del Modernisme 1999 per la restauració de la ceràmica de la Casa Vicens
pla de Bolonya
Urbanisme
Nom amb que és conegut el Pla Urbanístic del Centre Històric de la ciutat italiana de Bolonya aprovat el 1969.
Redactat pel Departament Tècnic de l’Ajuntament de Bolonya sota la direcció dels arquitectes Pier Luigi Cervellati i Roberto Scannavini, el pla ha constituït una fita, tant des del punt de vista teòric, com en la seva aplicació pràctica, del tractament urbanístic dels centres històrics de les grans ciutats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina