Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
herba de l’ala
Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…
morera
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
ínula de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades pubescents i de capítols terminals grocs.
Es fa en prats i pedregars de muntanya
cresta de gall
Micologia
Bolet, de l’ordre de les tremel·lals, de 3 a 12 cm d’alçària, de carn gruixuda, gelatinosa, elàstica, de color de taronja i translúcida.
Té forma d’embut irregular, obert lateralment fins al peu, que és blanquinós Es fa en els boscs de coníferes de muntanya, sobre l’humus, la molsa, etc És comestible, fins i tot cru
aeropiezoteràpia
Ús terapèutic de la pressió de l’aire, augmentada o disminuïda naturalment (com en les cures d’alçària), o artificialment (per mitjà d’aparells pneumàtics).
estripa-sacs
Botànica
Herba anual, de la família de les gramínies, de 30 a 80 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, fulles linears i espícules disposades en panícula.
Creix en vores de camins, terraplens, marges de camps, etc
escaldabec
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 3 a 6 cm d’alçària, trencadís i friable, de capell vermell o rosat i cama blanquinosa.
genètica quantitativa
Biologia
Branca de la genètica que estudia l’herència dels caràcters quantitatius, com ara l’alçària, el pes i el color de la pell de les persones.
L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…