Resultats de la cerca
Es mostren 972 resultats
Edward Youde
Política
Diplomàtic britànic.
Estudià a la School of Oriental and African Studies, de la Universitat de Londres posteriorment serví a l’armada britànica i al Foreign Office, i tingué el càrrec de conseller de la Gran Bretanya a les Nacions Unides Ambaixador a Pequín 1974-78, fou un gran coneixedor de la cultura i la política xineses, i gradualment millorà les relacions del seu país amb la Xina, sobretot després de la mort de Mao Zedong L’any 1977 fou ordenat cavaller Fou important la seva tasca com a governador de Hong Kong, quan el 1984 prengué part en les negociacions que possibilitaren l’acord de tornar…
Richard Sorge
Història
Espia alemany al servei de l’URSS.
El 1929 la Internacional Comunista l’envià a la Xina per organitzar una xarxa d’espionatge Tingut per hàbil periodista i alemany lleial, el 1933 s’adherí al partit nazi Més tard, el Komintern l’envià al Japó, on esdevingué assessor polític de l’ambaixador alemany Eugen Ott Pel maig del 1941, Sorge avisà l’URSS dels plans d’invasió 22 de juny de 1941 de l’exèrcit alemany i de les intencions japoneses d’atacar objectius del Pacífic, més que no de dirigir-se contra la Unió Soviètica Aquesta darrera informació permeté a l’exèrcit roig de reforçar el front occidental A l’octubre del…
Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer
Història
Polític.
Fill de Gómez Suárez de Figueroa i de lady Jane Dormer Segon duc de Feria títol que heretà el 1571 en morir el seu pare i marquès de Villalba, ocupà càrrecs a Itàlia Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip II de Castella 1596, li fou renovat el càrrec per Felip III Durant el seu mandat se celebrà la cort de Barcelona del 1599 Arran de les modificacions arbitràries de les constitucions que s’hi havien aprovat, els diputats catalans protestaren, fet pel qual el duc de Feria els féu empresonar El govern de Madrid, instat —i subornat— pels consellers de Barcelona, rectificà i destituí el…
Franz von Papen
Història
Política
Polític alemany.
De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg 1946, però…
Bernat de Fenollar
Història
Conseller reial i diplomàtic.
Majordom de l’infant Jaume i lloctinent seu en el càrrec de procurador general 1304, acabà indisposant-s’hi i pregà al rei Jaume II que l’excusés de servir-lo com a conseller Fou ambaixador del rei a Narbona 1303 i diverses vegades a Roma, especialment el 1308, per demanar ajuda al papa per a una expedició conjunta amb Castella contra el regne de Granada fou igualment important la seva missió a Perpinyà 1318-24, per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca En ingressar l’infant Jaume a l’orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l’infant…
Norodom Sihamoni

Norodom Sihamoni
Política
Rei de Cambodja.
Fill de Norodom Sihanuk, el 1962 anà a Praga, on estudià música i ballet En 1975-77 visqué a Corea del Nord i, en tornar a Cambodja, els khmers roigs el posaren, junt amb tota la seva família, sota arrest domiciliari fins el 1979, en què el règim fou enderrocat El 1981 s’installà a França, on romangué fins als anys noranta El 1993 fou nomenat ambaixador de la UNESCO Després de l’abdicació del seu pare a l’octubre del 2004, un comitè en el qual s’incloïen el primer ministre Hun Sen i el seu germà Norodom Ranariddh portaveu del govern el designà successor a la corona Fou…
Bartomeu de Verí i Desbac
Història del dret
Jurisconsult.
Fill d’Antoni de Verí i Serra Membre d’una influent família de juristes establerta a ciutat de Mallorca Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó El 1476 era regent de la cancelleria Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei 1483 Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols El seu germà Gaspar de Verí i Desbac fou poeta i concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de ciutat…
mossèn Gras
Literatura catalana
Escriptor.
És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of…
,
Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt
Història
Governador de Catalunya (1404-18).
Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació Prengué part en l’expedició de Sícilia i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt 1394 El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya 1397 L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina