Resultats de la cerca

Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…

Tot i que, des de la conquesta de l’illa per Alfons II de Catalunya-Aragó, fou la moneda mallorquina l’única que, per privilegi atorgat als jurats de Mallorca, podia circular per Menorca, Alfons IV havia atorgat als jurats de Menorca el privilegi o la llicència de batre moneda pròpia de l’illa del tipus dels diners barcelonesos De fet, el 1425 els jurats de Ciutadella tenien a càrrec seu l’encunyació de diners de billó però, davant les protestes dels jurats de Mallorca, Alfons IV revocà, el 1458, el privilegi de batre moneda menorquina Els diners coneguts tenen a l’anvers el bust…

Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum van Schone…

La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de…

Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països…

Fill de Pietro Antonio Fiocco 1650-1714, compositor venecià establert a Bèlgica, estudià amb el seu pare i amb el seu germanastre, Jean Joseph Fiocco 1686-1746, sota la direcció del qual fou músic de la capella reial Posteriorment fou mestre de capella de la catedral d’Anvers del 1731 al 1737, any en què esdevingué director titular de la capella de la collegiata de Sant Miquel i Santa Gudula L’obra de Fiocco té moltes influències de François Couperin, sobretot pel que fa a la producció de peces per a clavicèmbal Destaquen vint-i-dos motets, les Trois leçons des ténèbres des…

Participà en la Carrera de Neòfits organitzada per la Unió Velocipèdica Espanyola 1912 El 1913 entrà com a instructor de la secció ciclista de la Creu Roja i dels Boys Scouts El 1917 participà en el Gran Premi Klein de ciclisme i fundà l’Agrupació Ciclista Montjuïc, després d’acordar l’agrupament dels grups ciclistes Hispania, Minerva, Victoria, Comercio i Iberia Fou el president de l’Agrupació durant dos períodes El 1920 organitzà les diferents curses classificatòries per als Jocs Olímpics d’Anvers Iniciada la Guerra Civil, collaborà al Trofeu Pedal Antifeixista L’any 1956 obrí…

Competí pel Catalunya Atlètic Club, el Club Natació Barcelona, l’Ateneu Igualada, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, i fou sis vegades campió de Catalunya entre el 1917 i el 1924 dues en 800 m, dues en 1500 m i dues en 5000 m Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m i 1500 m 1923, i de 5000 m 1920 S’imposà també a la Jean Bouin de Barcelona 1921 Tingué els rècords d’Espanya de 1000 m 1920 i de 10000 m 1917, i també els de Catalunya de 800 m, 1500 m, i del relleu 4 × 400 m amb el FC Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la…

Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…