Resultats de la cerca

Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent, amorteixen…

Ateny uns 12 cm d’alçada a la creu i un pes d’1,5-2,5 kg Té les potes curtes, les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós, i la cua llarga És molt semblant al mart  comú, amb el qual hom el confon Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als límits del bosc D’hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots, pallers, graners, forats d’arbres, etc Caça conills, i causa estralls entre els animals de corral Habita a tot el centre i sud d’Europa És comuna als Països Catalans, llevat de les Balears

L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el conreu dels…

Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental El 1995 fou guardonat amb…

El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale,…

La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els gèneres…

Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot, entre papers i…

Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules

Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de…