Resultats de la cerca

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la part alta de…

Cursà els seus estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Vic 1824-28 Rebé també formació als convents de Tremp, Girona i Viterbo Itàlia, on, l’any 1837, s’ordenà de sacerdot Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, hi arribà el 1840, i s’establí a Ohio, Estats Units, al convent de Sant Josep de Somerset El 1845 fou nomenat rector de Memphis, on fundà un convent dominicà, que arribà a ser un centre important per a l’evangelització d’aquella zona del Mississipí A partir del 1847 es dedicà a la formació dels religiosos al noviciat de Kentucky Fou elegit superior provincial de la…

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de…

El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme La seva parròquia va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, i a mitjan segle XII, va passar a l’arquebisbat de Tarragona Apareix esmentada per primera vegada en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII L’any 1151 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda cediren en feu als cavallers Guillem d’Abadals i Arnau de Corregó i a les seves esposes el lloc de l’Espluga Roja, al terme del castell de Tarrés Entre altres condicions, Ramon de Boixadors i la seva…

Situació i presentació El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, Figuerola del Camp W, Valls SW, Alió S, Vila-rodona SE, Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera E La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de…

Situada a la riba dreta del Tàmesi, és un centre comercial i de comunicacions molt important Victoria Station El palau de Lambeth és, des del segle XIII, residència dels arquebisbes de Canterbury, i des del 1867 hom hi celebra, cada deu anys, sota la presidència de l’arquebisbe de Canterbury, les conferències de Lambeth , assemblees de tots els representants mundials de l’Església anglicana

Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626

Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes

Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser