Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal…
Otó IV
Història
Emperador romanogermànic (1209-18).
Rei de Romans i de Germània 1198 Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó Derrotat per Felip de Suàbia 1206, es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a…
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…
,
Via fora els adormits
Política
Opuscle polític antiborbònic, publicat a Barcelona el 1734, en el qual es reivindica la restitució de les constitucions catalanes abolides per Felip V de Castella.
L’autor —anònim— fingeix l’existència d’una carta de Mr Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705, i la resposta d’un català cognomenat Vallès És un allegat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional catalana,…
Palatí
Història
Un dels set turons de la ciutat de Roma.
Lloc tradicional de la Roma quadrata de Ròmul, hi ha restes de muralles, un thólos i una cisterna segles VI-III aC, el temple de Júpiter Vencedor 295 aC, el de la Victòria 292 aC i el de la Magna Mater 204 aC A l’època republicana, nombroses famílies benestants hi bastiren cases decorades amb frescs i mosaics August hi erigí el temple de Vesta i la seva pròpia casa Tiberi, Calígula i Neró hi construïren uns palaus sumptuosos Altres edificacions notables posteriors són la domus Flavia , la domus Augustana , l’estadi, l’hipòdrom, les termes, etc Tot aquest conjunt subsistia encara…
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s…
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal…
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…
Zamoyski
Família polonesa que donà al país alguns homes d’estat i polítics eminents.
Sobretot se’n destacaren Jan Zamoyski Skokówka 1542 — Zamość 1605, secretari de Segimon II August 1565 i gran canceller d’Esteve I 1578, que el 1592 assolí que Segimon III també fos rei de Suècia Andrzej Zamoyski 1716 — 1792, que fou gran canceller 1764-68 i el 1780 presentà a la dieta un projecte de sistema parlamentari, acceptat el 1791 el seu fill, Stanisław Kostka Zamoyski 1775 — 1856, que assolí el títol austríac de comte, que heretaren els seus fills Władysław Zamoyski Cracòvia 1803 — París 1868, ajudant de camp del virrei Constantí i creador de l’exèrcit polonès que…
Gai Valeri Catul
Literatura
Poeta llatí.
És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el més sincer i directe dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina