Resultats de la cerca
Es mostren 5488 resultats
vall de Lillet
La Pobla de Lillet, a la vall de Lillet, comarca del Berguedà
© B. Llebaria
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament prepirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit E-W, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (E) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques morfològiques similars, també ha estat…
la Liébana
El monestir de Santo Toribio, a la comarca de la Liébana, Cantàbria
© B. Llebaria
Comarca de Cantàbria, situada al bell mig de la serralada Cantàbrica, al peu dels Picos de Europa.
És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana
carner bord
carner bord
Dr. Robert Thomas and Dorothy B. Orr (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret, de la família de les rodofil·làcies, de 6 a 15 cm, carnós, de color grisenc i de cama robusta i gruixuda; provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals violents.
Se’l pot confondre amb la candela borda o moixernó de tardor Lepista nebularis la diferència més clara és que les làmines del carner bord van adquirint un color rosat mentre que les de la candela borda són blanques A més, la carn del carner bord fa olor forta de farina rància Evitar les confusions també amb el carlet blanc Hygrophorus penarioides i les flotes de bruc Lyophyllum decastes i L fumosum Se’l troba sobretot a les suredes, a la tardor
mantell freàtic
Mantell freàtic (a) en un alqüifer lliure i (b) en un alqüifer captiu
© Fototeca.cat
Geologia
Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fisurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.
A grans trets, té una forma homogènia, i té un moviment lent en direcció cap a la mar El mantell freàtic apareix a la superfície en els rius i les fonts En els aqüífers lliures , la superfície superior és anomenada nivell freàtic , i coincideix amb el nivell piezomètric , atès que és en condicions atmosfèriques normals En els aqüífers captius , on el mantell és limitat entre capes impermeables, el nivell freàtic no coincideix amb el piezomètric pel fet que no és en condicions atmosfèriques normals En aquests casos es donen els pous artesians, en què l’aigua surt a pressió Els nivells…
Trujillo
Vista de la ciutat de Trujillo, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi d’Extremadura, a la província de Càceres, a 48 km i a l’E de la capital.
Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc
Aranda de Duero
L’església de Santa Maria d’Aranda de Duero, del segle XVI
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, vora el Duero.
Centre d’àrea comercial cereals, vi, patates, fruita al qual concorren Roa de Duero i part dels partits judicials de Lerma i Salas de los Infantes
Canes
Vista del port de Canes, a França, població de la Costa Blava
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, vora la Costa Blava.
Les muntanyes d’Esterel, que l’arreceren dels vents freds del nord-oest, en temperen el clima Important estació turística d’hivern, època de l’any en què duplica la població, és una de les estacions balneàries més importants de França El Boulevard du Midi i el passeig de la Croisette, que voreja el golf de la Napoule, en són els principals centres d’esbarjo El port és principalment esportiu Modernament s’hi han establert nuclis suburbans industrials acer, construccions aeronàutiques i navals, fàbriques tèxtils Des de l’any 1946 hom hi celebra un festival internacional de cinema Fou fundada…
Baden-Württemberg
Vista de Freiburg im Breisgau, ciutat alemanya del land de Baden-Württemberg
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
La capital és Stuttgart Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin del qual el Neckar és el principal afluent al land , i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi El clima és de predomini atlàntic uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant dels 0 C al…
bàscula
bàscula biestable:, sortides) a, esquema teòric; b, representació simbòlica (E, entrada; S i S’
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més una entrada…
habitatge
Cases flotants a Hong Kong, a la mar de la Xina meridional
© B. Llebaria
Construcció i obres públiques
casa
o part de la casa que hom pot habitar.
Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris per obtenir…