Resultats de la cerca

A l’època prehistòrica correspon la troballa d’una cinquantena d’instruments de vent, fets en bronze, anomenats lurs Hi ha alguna notícia d’instrumentistes de vent germànics de l’època romana Amb la cristianització dels països bàrbars arribà el cant gregorià, que florí a Sankt Gallen i a Metz, entre d’altres centres Una característica del gregorià alemany fou la preponderància de l’interval de tercera A partir del segle IX aparegueren parallelament nous gèneres musicals els tropus i seqüències , que donaren lloc al drama litúrgic, i les primeres manifestacions escrites de polifonia, en l’…

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…

Estudià a Praga i Viena Fou trompeta solista de l’orquestra de l’Òpera de Brno i, abans de la Segona Guerra Mundial, membre de la Filharmònica Alemanya de Praga i de la Filharmònica de Berlín, dirigida per W Furtwängler Acabada la guerra, obtingué el permís per a installar-se a l’RFA Ben aviat es desenvolupà la seva carrera de solista, convidat per les millors orquestres i els millors directors del món El 1963 fundà el Barockenensemble, amb el qual feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics d’obres de JS Bach, GPh Telemann, GF Händel i A Vivaldi, entre d’…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb un primer premi el 1911 Debutà als Concerts Lamoureux i formà part de l’orquestra de la Societat de Concerts com a violoncel solista El 1926 es presentà als EUA en un concert amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski Participà en concerts per Europa, Amèrica, Rússia i la Xina Del 1942 al 1963 exercí la docència al Conservatori de París Fou el primer intèrpret del Concert per a violoncel de P Honegger 1930, del qual feu un enregistrament discogràfic, i del Concert núm 1 de Milhaud 1935, així com de la…

Fou alumne d’Isaac Stern al Conservatori de París, on es diplomà el 1957 amb primers premis en violí i música de cambra A tretze anys realitzà les seves primeres gires de concerts per Europa i quan en tenia quinze debutà a Nova York Fou convidat pel violinista Zino Francescatti per a enregistrar el Concert per a dos violins , BWV 1043, de JS Bach Amb el seu germà Bruno Pasquier i Roland Pidoux formà, el 1972, el Nou Trio Pasquier Del 1977 al 1986 fou solista en l’Orquestra Nacional de França Ha actuat regularment als Estats Units, el Japó i l’Amèrica del Sud Toca amb un violí…

Inicià la carrera de piano, però després s’inclinà pel cant, que estudià amb JH Hutchinson i R Henderson La seva trajectòria com a cantant començà amb el Bach Choir de Londres i en alguns recitals, fins que el 1946 debutà al Festival de Glyndebourne en l’estrena de The Rape of Lucretia , de B Britten Un any després, interpretà al mateix escenari el seu altre paper operístic l’Orfeu de l’òpera de ChW Gluck Orfeo ed Euridice , que després presentà al Covent Garden de Londres 1953, poc abans de contreure el càncer que posà fi prematurament a la seva vida Es destacà en el terreny del…

Fou alumne d’Ernst Moravec, Firmin Touche i Peter Rybar Estudià musicologia a la Universitat de Viena, ciutat on debutà l’any 1944 Fou membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric 1955-56 i primer violí del Nou Quartet de Zuric El 1965 fundà la Capella Acadèmia de Viena, amb la qual s’ha dedicat fonamentalment a la interpretació de la música del segle XVIII Des del 1958 és professor de viola i violí de la Hochschule de Viena Ha estat també professor convidat a les universitats de Geòrgia i Illinois i ha enregistrat concerts de Bach, Haydn, Tartini i Vivaldi i sonates de…

Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà petit, Benedetto La seva obra…

Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…