Resultats de la cerca
Es mostren 2075 resultats
Atac d’Al-Xabab a una base de la Unió Africana a Somàlia
El grup terrorista Al-Xabab reivindica l’assalt a una base militar de la Unió Africana a Somàlia prop de la ciutat d’El-Ade Segons fonts islamistes, un centenar de soldats kenyans han mort en l’assalt, mentre que fonts d’aquest país sostenen que l’atac ha estat repellit i qualifica l’anunci d’Al-Xabab de propaganda Les forces kenyanes representen la cinquena part de la missió militar de la Unió Africana que dóna suport al Govern somali en la lluita contra aquesta branca d’Al-Qaida, que controla àmplies zones del territori
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
conveni col·lectiu
Economia
Dret del treball
Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.
L’acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers Nascut a Anglaterra, s’estengué per Europa al començament del s XX gràcies tant a les lluites obreres com al canvi de política social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l’estratègia sindical Després ha restat institucionalitzada i integrada dins la dinàmica del desenvolupament econòmic Regulat a l’Estat espanyol per l’Estatut del Treballador 1980, el conveni té efectes jurídics dins l’àmbit en què ha estat pactat empresa, branca d’un àmbit territorial, etc
Karl Abraham
Psicologia
Psicoanalista alemany.
Deixeble de Sigmund Freud, el 1910 fundà la Societat Psicoanalítica de Berlín, primera branca de l’Associació Psicoanalítica Internacional, que presidí 1924-25 Féu importants contribucions teòriques sobre la psicologia de la sexualitat, el desenvolupament del caràcter, la psicosi i la interpretació dels símbols i mites, i fou el mestre de Melanie Klein El seu treball més important és A Short Study of the Development of the Libido, Viewed in the Light of Mental Disorders 1924 HC Abraham i EL Freud editaren, el 1966, A Psycho-analytic Dialogue The Letters of Sigmund Freud and Karl…
Samuel Capó i Ferrer
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
Borja

Armes dels Borja
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva i que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes La…
Les oleàcies
Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i…
Boixadors

Armes dels Boixadors
Militar
Família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages).
Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina