Resultats de la cerca

Els seus treballs amb JJ Bigas i Luna en Jamón, jamón 1992, F Trueba en Belle époque 1992, Á Fernández Armero en Todo es mentira 1994 i Brujas 1995, F Colomo en Alegre ma non troppo 1994, Gómez Pereira en El amor perjudica seriamente la salud 1996, P Almodóvar en Carne trémula 1997 i A Amenábar en Abre los ojos 1997, l’han convertida en una de les actrius cinematogràfiques espanyoles més internacionals Posteriorment ha interpretat Lluvia en los zapatos 1998, de M Ripoll  Don Juan 1998, de J Weber  La niña de tus ojos 1998, de F Trueba, pellícula amb la qual guanyà un premi Goya a la millor…

Inicià la trajectòria en el teatre amateur El 1979 es traslladà a Madrid, i ingressà a la companyia del Teatro Nacional Descobert per Pedro Almodóvar , que el dirigí en el seu debut cinematogràfic a Laberinto de pasiones  1982, es convertí en un dels principals actors en les següents produccions d’aquest director La ley del deseo , 1986 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988, i  Átame , 1990, que li obriren les portes del cinema internacional Centrat des d’aleshores en una carrera d’èxit a Hollywood, ha interpretat, entre d’altres, The Mambo Kings Arne Glincher, 1991, Philadelphia…

Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes”  1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…

Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…

Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…

Vida Llicenciat en dret i econòmiques 1958, es dedicà inicialment al teatre escrivint El vacío i Jaque al rey y a la reina El 1958 s’introduí en el cinema com a meritori, secretari de rodatge i després ajudant de direcció, tasca que exercí a Tierra de todos 1961, Antonio Isasi-Isasmendi Fray Escoba 1961, Ramón Torrado, i Tú y yo somos tres 1961 i Samba 1964, ambdós de Rafael Gil, entre d’altres El 1966 fundà la productora Montornès Films, per a la qual realitzà l’any següent el primer llarg de la seva irregular i dispersa filmografia Las salvajes en Puente San Gil , una adaptació notable de…

Vida Malgrat ésser propietari d’una empresa de transport que havia fundat el seu avi, de ben jove entrà en els cercles cinèfils de la ciutat A partir del 1928 començà a rodar cintes familiars i documentals com Reportaje de la Exposición Internacional de Barcelona 1929, L’any 1932 a la pantalla 1933 i Olimpíada Popular 1935 El 1931 cofundà, amb Josep Torrella i altres, la Secció de Cinema Aficionat del Centre Excursionista del Vallès i més endavant formà part de la primera junta directiva d’Amics del Cinema 1936, que després de la guerra civil continuà amb el nom d’Amigos del Cinema D’altra…

La revolució de Netflix The Irishman , de Martin Scorsese, protagonitzada per Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel / Crèdit Netflix La implantació en els darrers anys de Netflix, una plataforma de continguts audiovisuals sota demanda –i també productora–, ha suposat una veritable revolució de dimensions encara inabastables en la manera de consumir cinema Una transformació no mancada de polèmica hi ha festivals, com el de Canes, que es resisteixen a incloure en la seva secció oficial pellícules pensades per a estrenar-se directament en línia, mentre que, a casa…

Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…

Estudià ciències químiques Inicià la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic amb curtmetratges, i després produí films tan importants com Los golfos  , de Saura, El cochecito , de M Ferreri, i Viridiana , de Buñuel, i fou coguionista d' Il momento della verità de Francesco Rosi Integrat en l’anomenada Escola de Barcelona , en una primera etapa la seva filmografia té, en conjunt, un acusat compromís amb l'antifranquisme Dirigí No compteu amb els dits 1966 i Nocturn 29 1968, en collaboració amb el poeta Joan Brossa , pellícules que promogueren grans polèmiques Després, dintre ja d’una mena d'…