Resultats de la cerca
Es mostren 1842 resultats
Ponç Pons i Giménez

Ponç Pons i Giménez
© Fototeca.cat / J. Sans
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall…
,
Susanna Rafart i Corominas
Literatura catalana
Poeta, narradora, crítica i traductora.
Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004, Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia, Molí encès 2005, L’ocell a la cendra 2010, La mà interior 2011, La llum constant 2013, En el teu nom 2015, Beatriu o la frontera…
,
Joan Quintana Sintes
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975
Josep Buch Parera
Excursionisme
Excursionista.
El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987
Dmanisi
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè superior, datat en 1,8 milions d’anys, situat a la república de Geòrgia.
El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
capellà de les roques
Religió
Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions
set i mig
Jocs
Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o acostar-s’hi com més millor sense sobrepassar aquest nombre.
Cada carta compta pel nombre que duu marcat els vuits i els nous en són prèviament exclosos, excepte les figures sota, cavall i rei, cadascuna de les quals val per mig Cada jugador rep del banquer el qual té la banca bé per haver tret la carta més alta, bé per haver fet set i mig i haver-la acceptat inicialment una sola carta i en pot anar demanant més bo i mantenint-ne només una d’amagada a la vista de la resta dels jugadors Normalment hom hi fa travesses
cigala

Cigala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical membranòfon que actualment subsisteix tan sols com a joguina infantil.
Consta d’una membrana de pell -o de paper, cartó, etc- tensada sobre d’una petita cavitat -un fragment de canya, mitja closca de nou, un tub de llauna o de cartó- i traspassada per un fil, un cordó o un pèl de cua de cavall, etc, lligat, per l’altre extrem, a un pal o bastonet que serveix de mànec o agafador En fer giravoltar l’instrument de pressa, el fil posa en vibració la membrana produint un so monòton que recorda el de la cigala, insecte que emet un so estrident molt característic
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina