Resultats de la cerca
Es mostren 5909 resultats
Càrcer
Priorat
Antic priorat ( Santa Maria de Càrcer ) del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit, dins del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
És esmentat ja el 844 rebé el nom de Sant Pere 889 o de Sant Pere i Santa Maria 1187 de Càrcer , bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar Al començament del s XV era quasi derruït actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Masos
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
juny
Cronologia
Sisè mes de l’any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà.
Té trenta dies Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigília de Sant Joan foguera
branda
Música
Dansa d’origen francès, de ritme binari o ternari, caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus, molt en voga des de l’inici del segle XVI fins a la fi del segle XVII.
Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
Bernheim-Jeune
Galeria d’art francesa.
Fou establerta a París per Alexandre Bernheim 1863 i continuada pels seus fills Josse i Gaston Bernheim-Jeune el 1900 Sota la direcció del crític Félix Fénéon, la galeria ajudà a donar a conèixer les grans figures de l’art del començament del s XX Van Gogh, Cézanne, els nabís, els fauves, els futuristes, etc
Irving Babbitt
Literatura
Crític literari nord-americà.
Professor de literatura francesa a la Universitat de Harvard, formulà amb Paul Elmer Nore les teories neohumanistes de la crítica literària nord-americana del començament del s XX D’entre les seves obres destaquen Literature and the American College Essay in Defense of the Humanities 1908, The New Laokoön 1910 i Rousseau and Romanticism 1919
Antoni Mas Vilalta

Antoni Mas Vilalta
MUSEU COLET
Basquetbol
Jugador de basquetbol i directiu.
Jugà al Joventut de Badalona al començament de la dècada de 1940 i s’integrà en la directiva Fou president del club 1956-78 i sota el seu mandat es construí el pavelló del carrer Ausiàs Marc Ja retirat, fou nomenat president d’honor de l’equip i membre d’honor de la FIBA 1980
AZT
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral (3’-azido-3’desoxitimidina), nucleòtid anàleg a la timidina, emprat en el tractament de la sida des del 1987.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica La seva administració origina diversos efectes secundaris adversos, entre els quals destaca l’…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina