Resultats de la cerca
Es mostren 4640 resultats
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…
Ribadedeva
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la riba esquerra de la desembocadura del riu Deva, que limita amb la comunitat autònoma de Cantàbria.
El nucli del terme és Colombres Les activitats econòmiques principals deriven de la ramaderia, la pesca i el turisme Pintures rupestres a la cova del Pindal
San Martín de Valdeiglesias
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a l’W de la serra de Gredos, al límit amb la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Hi destaca el castell La Coracera, que serví d’allotjament a Isabel la Catòlica, després de ser nomenada reina
company | companya
Geobotànica
Dit dels tàxons i, en particular, de les espècies que són presents en una comunitat vegetal determinada però que no manifesten cap predilecció per aquesta comunitat.
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX…
Vallbona
L’església de Santa Maria de Vallbona
© Fototeca.cat
Masia
Abadia
Masia o antiga abadia cistercenca ( Santa Maria de Vallbona
), situada al peu de l’Albera, dins el municipi d’Argelers (Rosselló), a la vall de la riera de Vallbona
(afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener).
Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’…
Sant Joan Salerm o de l’Erm (Juià)
Art romànic
Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia…
Santa Maria de Seròs
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Seròs, al sector sud-oest de la comarca La primera menció del lloc data del període andalusí Seròs fou un dels castells musulmans cedits per Ibn Hilgl de Lleida al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l’any 1120 Com en el cas d’Aitona, Seròs constituí una de les al james sarraïnes més importants de la regió i la comunitat cristiana hi fou sempre minoritària fins a l’expulsió dels moriscs l’any 1610 Des d’un començament, però, aquesta petita comunitat cristiana s’aplegà entorn de la seva església parroquial La seva…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Serrabona
L’antic priorat de Serrabona
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona), situat al municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), que centra actualment l’antic poble de Serrabona.
Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina