Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià. Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana. Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella. Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com tantes altres cases semblants, al segle XIII. Falta, però, documentació o un estudi seriós que permeti assegurar-ho. Les ruïnes actuals corresponen a un edifici gòtic amb alguns elements esculpits dels segles XV o XVI.