Resultats de la cerca
Es mostren 1387 resultats
Protesta multitudinària a Barcelona contra l’encausament de polítics independentistes
Unes 80000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona contra l’encausament de càrrecs electes, entre els quals cal esmentar Carme Forcadell, Francesc Homs, Montse Venturós, Joan Coma, l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per defensar accions vinculades a la independència de Catalunya L’acte també dóna suport a Santiago Espot, encausat per instigar la xiulada a l’himne espanyol i a Felip VI durant la final de Copa de l’any 2015 La manifestació té per…
Aprovada per decret la reforma laboral a França
El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen La vaga dels…
Joaquín Blake
Història
Militar
Militar, d’origen irlandès.
Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa 1795 Durant la guerra contra Napoleó, es destacà a les batalles de Medina de Rioseco i, especialment, a la de La Albuera 1811 Sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscal Suchet el castell de Sagunt 1811 encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat hivern de 1811-12, la seva actuació fou objecte de dures crítiques Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes París i retornat el 1814 Fou president del consell d’estat el 1810 i, durant el…
Francesc Xavier de Llucià
Història
Política
Polític.
Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…
José Sánchez Guerra
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII,…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…
Jaume el Barbut
Història
Nom amb el qual és conegut el bandoler Jaume Alfonso i Joan.
Sembla que des del 1806 formà part de la partida dels germans Mójica, la qual comandà el 1808, havent-ne mort els caps Durant la guerra del Francès alternà el bandolerisme amb la guerrilla a la Manxa, Sierra Morena i el País Valencià Sobresegudes les seves culpes 1813, estigué a Crevillent fins el 1815, en què tornà a organitzar-se Durant el Trienni Constitucional 1820-23 lluità pels reialistes Després passà als apostòlics, fins que fou pres i executat La seva vida ha estat objecte de manipulacions literàries en drames, com Jaime el Barbudo 1853, de Sixto Cámara, i novelles, com…
Arnaldo Otegi Mondragón

Arnaldo Otegi Mondragón (2006)
© Kaosenlared.net
Política
Polític basc.
Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez…
febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006
Dret català
Llei orgànica promulgada el 10 d’abril de 2006 que atorga al País Valencià un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, el qual deroga.
Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11 d’abril…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina