Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Narcís Soler i Masferrer
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic…
fumarola
Fumarola de gasos sulfhídrics
Dmitry Pichugin | Dreamstime.com
Geologia
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen…
Els primers establiments humans a les Balears
Poblat calcolític de so n'Olesa, Valldemossa, ~2500-1300 cal aC amb ocupacions fins a l'època romana al complex adjacent de son Ferrandell JG Actualment es considera del tot demostrat que els primers establiments humans a les Balears, i particularment a Mallorca, tingueren lloc entre el VII i el VI millennis aC Les proves adients i les dades obtingudes mitjançant les anàlisis del radiocarboni o carboni 14, que fonamenten aquesta tesi, procedeixen de tres jaciments prehistòrics situats a les serres de calcària juràssica del nord de l'illa la cova de son Muleta Sóller, Mallorca…
Orio
Pintures descobertes a la cova d’Altxerri (Guipúscoa) d'un bisó, felins i ossos d’ara fa 39.000 anys
© González Sainz, C., Ruiz Redondo, A., Garate Maidagan, D. e Iriarte Avilés, E. 2013. Not Only Chauvet: Dating Aurignacian rock art in Altxerri B Cave (northern Spain). Journal of Human Evolution 65, pp. 457-464.
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la ria homònima, al SE de Sant Sebastià.
La pesca i la indústria conservera i de la fusta constitueixen els recursos econòmics principals del terme A les coves properes d’Altxerri, s’hi troben pintures rupestres
Sant Miquel de Roca
Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
Sant Miquel de Roca (Crespià)
Art romànic
Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret…
Isidre Ballester i Tormo
Historiografia catalana
Arqueòleg i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als poblats de l’edat del bronze del tossal Redó i tossal del Caldero Bellús, entre d’…
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
Cura
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, dins el municipi d’Algaida (Mallorca), al límit amb el de Llucmajor.
En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi…
refugi Vicenç Barbé
Refugi Vicenç Barbé
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi del Bruc (Anoia).
Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’escalada