Resultats de la cerca

Eren escrits per especialistes en poesia popularista o eventuals, editats per professionals i venuts per llibreters, per cecs, etc En general eren de caire amorós, però també n'hi havia de circumstàncies i de burla i crítica

En crítica històrica, els anacronismes que pot presentar un text o un document permeten de definir-ne el valor i fins precisar-ne la data de composició, posterior a la que el text pretén que fou escrit

Collaborador de “Paris Midi”, “Mercure”, “Figaro”, etc, ha conreat també la crítica literària Vie de Balzac, 1944 Mérimée, 1959 Avec Apollinaire, 1966 etc i la novella psicològica Narthex, 1950 i Sur les bords de la Veule, 1965

Diplomàtic i després periodista, fou corresponsal a l’Orient i a Rússia Escriví poesia, novella, assaig i crítica Fou narrador contingut, sensible, suggeridor, a través d’episodis senzills C 1924, Daphne Adeane 1926, Robert Peckham 1930, etc

Fou un dels millors exponents de l’escola siciliana De les seves composicions —dotze cançons i un sonet—, la crítica del Romanticisme n'ha fet famós el Giammai non mi conforto , plany de comiat d’un croat

Autor d’un Episcopologium Vicensis Ecclesiae , que escriví el 1628 per manament del bisbe de Vic Pere de Magarola És una obra poc crítica, que admet diverses llegendes, i ha estat refutada per JRipoll i altres autors

D’infant anà a residir a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música i fou assessorat per Felip Pedrell Exercí la crítica musical i féu una brillant carrera de concertista També pronuncià conferències sobre temes musicals

Conreà el periodisme i publicà contes i llibres de crítica i assaig, com ara Letras e ideas 1905, De Gallardo a Unamuno 1928, i també escriví novelles El renacimiento de la novela en el siglo XIX 1924

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del…

Estudià al conservatori del Liceu i debutà a l’estranger entre el 1879 i el 1890 Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris Era amic del tenor JGayarre