Resultats de la cerca

Establert a Lleida, començà a jugar a 13 anys i arribà a categoria preferent També fou àrbitre nacional, entrenador i monitor Com a jugador veterà ha guanyat en tres ocasions el Campionat Provincial Individual de Lleida En l’àmbit directiu s’inicià al Club Escacs Lleida 1958, que presidí a partir del 1967 Fou delegat d’escacs d’Educación y Descanso 1959–68, i fundador 1968 i president durant trenta anys de la Delegació Territorial d’Escacs de Lleida de la federació catalana També fou vicepresident de la mateixa federació i president de la Comissió Esportiva, així com directiu de…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador amb la de…

El 1952 s’integrà a la Penya Motorista 10 × hora, de la qual el seu pare era soci fundador, i la presidí 1970-84 Fou delegat de la Real Federación de Motociclismo Española RFME en diversos grans premis internacionals durant els darrers anys seixanta i primers setanta Formà part de la junta directiva de la RFME i també fou vicepresident del Collegi d’Oficials d’Automobilisme Organitzà catorze Grans Premis d’Espanya i catorze Rallis Costa Brava, així com diversos Campionats del Món de motocròs al Circuit del Vallès Exercí d’oficial del GP de Fórmula 1 al circuit de Montjuïc, on…

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de…

Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-62, el Reial Club Deportiu Espanyol 1962-66, el Club Patí Vilanova 1966-69, l’Igualada Hoquei Club 1969-70 i el Futbol Club Barcelona 1970-77 Guanyà una Lliga 1973, dues Copes d’Espanya 1972, 1975 i dues Copes d’Europa 1973, 1974 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1968 El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i,…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria…

Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs separatistes,…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…

Doctor en ciències exactes per la Universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” 1926-31, dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones, de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vicepresident…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos…