Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
Cₓ

Evolució del valor del producte Cx·S en funció del disseny progressivament més aerodinàmic de la forma dels vehicles
© fototeca.cat
Física
Coeficient de resistència a l’avançament d’un objecte que es desplaça en el si d’un fluid.
Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència
Edward Victor Appleton
Física
Físic anglès.
Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947
Crist 1147 i teixits associats
Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que la comunitat científica…
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el…
bosc Lyman
Astronomia
Sistema de ratlles d’absorció observades en l’espectre de quàsars llunyans.
Aquestes ratlles són tan fines que no poden ésser resoltes en l’espectre de quàsars llunyans Corresponen a l’absorció de part de la radiació emesa per un quàsar a l’ultraviolat, per exemple al voltant de la línia Lyman-α Ly-α, per algun objecte extragalàctic galàxia o núvol de gas intergalàctic situat entre el quàsar i l’observador La signatura del procés, ratlles d’absorció, se superposa a l’espectre del quàsar i mostra un desplaçament cap al roig més petit que el del quàsar, ja que es produeixen en un entorn més proper a nosaltres i, per tant, amb una velocitat de recessió cosmològica menor…
Egea Meridional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per les illes Cíclades i del Dodecanès, que formen, respectivament, dos nomoi
.
La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania catifes, teixits,…
salinitat absoluta
Geografia
Fracció de massa de material dissolt en aigua de mar que s’expressa en g/kg.
Si la composició és igual a la composició de referència de l’aigua de mar la salinitat absoluta és igual a la salinitat de referència En general, però, no tenen perquè ser iguals i caldrà tenir en compte les variacions en la composició de l’aigua de mar La salinitat absoluta és una variable clau en oceanografia ja que juntament amb la temperatura i la pressió determina la densitat de l’aigua de mar Precisament, la nova equació d’estat de l’aigua de mar TEOS-10 substitueix la salinitat pràctica per la salinitat absoluta com un dels seus arguments
corrent geostròfic
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua que es pot deduir en considerar que els desequilibris de la distribució de la massa a l’oceà són compensats per un corrent d’aigua que flueix seguint les corbes de nivell (isogeopotencials).
Formalment, els corrents geostròfics es calculen a partir de les equacions de la hidrodinàmica, considerant que la velocitat de l’aigua és constant i que no hi ha fricció En aquestes condicions, la força de Coriolis compensa la força del gradient de pressió equilibri geostròfic A una escala espacial de centenars o milers de quilòmetres i una escala temporal de setmanes o mesos, els corrents estimats d’aquesta manera es corresponen molt bé amb els valors mitjans dels grans corrents oceànics generals En la pràctica, es poden calcular a partir de la distribució espacial dels perfils verticals de…
goethita

Goethita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro hidratat, FeO(OH).
És anomenada també ferro acicular Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És d’hàbit generalment tubular, prismàtic o en agregats Pot ésser de color marró fosc a groguenc o marró vermellós en les varietats terroses Té un esclat metàllic, de vegades mat, una duresa de 5-5,5 i una densitat de 3,3-4,3 La goethita s’origina per meteorització dels minerals ferrífers siderita, pirita, magnetita o glauconita en condicions oxidants a la temperatura ambient, o també per precipitació directa en l’aigua de mar o en llacs o pantans És el principal constituent de la limonita
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina