Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
Santiago de Cuba
Ciutat
Capital de la província homònima, situada a la costa S de l’illa.
S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels pirates i dels…
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…
el Fondó de les Neus
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor longitudinal de les serralades Subbètiques murcianovalencianes.
El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…
Caudiel
Caudiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l’Alt Millars.
És accidentat al nord pels contraforts de les serres d’Espadà i d’Espina coll d’Arenillas, 1 155 m Aquesta part muntanyosa té extenses pinedes, amb més de 1 300 ha de bosc explotat A la part més baixa del terme, inclosa dins la depressió del Palància, s’estenen les terres de conreu Hi predomina l’agricultura de secà 1 120 ha, destinada als cereals, la vinya i l’olivera el regadiu hortalisses ocupa unes 300 ha al voltant del poble, i aprofita aigua de fonts Les activitats industrials depenen de l’agricultura La vila 675 h agl 2006 632 m alt, a la vora del barranc de Salt, és formada per un…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció…
Joan Corbella i Roig

Joan Corbella i Roig
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i escriptor.
Estudiant de medicina a la Universitat de Barcelona, el contacte amb Ramon Sarró el decantà cap a la psiquiatria Des de l’any 1973 compaginà la tasca assistencial amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió Centrat sempre en la psicologia de la vida quotidiana, collaborà assíduament en mitjans de comunicació, especialment als diaris La Vanguardia i Avui , i també a la ràdio Ràdio Barcelona, la COPE, Onda Cero i en diversos programes de Televisió de Catalunya, en alguns dels quals havia collaborat amb l’escriptora Maria de la Pau Janer , amb qui es casà el 2005 Autor de…
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Dispèpsia
Patologia humana
El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…
Canvis emocionals durant el puerperi
De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i desenvolupar-se de la manera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina